La Fira del Llibre de Buenos Aires obre al públic entre protestes i amb una crida a la desobediència

Buenos AiresL'Argentina viu una crisi econòmica que sacseja tots els sectors i, ahir, el malestar i les protestes també van entrar amb força a la inauguració de la 45a edició de la Fira del Llibre de Buenos Aires. Mentre que al ministre de Cultura, Pablo Avelluto, el van rebre amb crits i pancartes i, quan ell es va encarar amb el públic, li van donar l’esquena; l’antropòloga i feminista Rita Segato va ser ovacionada. No és excepcional, però, que la inauguració de la fira, que enguany té Barcelona com a ciutat convidada, sigui polèmica. L’any passat ni tan sols es van poder acabar els discursos i, en aquesta edició, s’havien pres algunes precaucions perquè això no tornés a passar. Però a Avelluto, que va advertir que no deixaria de parlar, era pràcticament impossible sentir-lo.

Els primers a protestar van ser una vintena de joves amb pancartes i instruments musicals que cantaven: "Obrint escoles, per lluitar, batxillerats d’educació popular". Després van ser les reivindicacions a favor de l'avortament legal [a l'Argentina, la llei de l’avortament és del 1921].

A qui tothom va escoltar atentament i va aplaudir fervorosament va ser a l’antropòloga Rita Segato, que va fer un discurs amb un títol que ja és tota una declaració d’intencions, "Les virtuts de la desobediència". I és que Segato va destacar sobretot el valor de la indisciplina: “L’estrella guia de la humanitat és la seva capacitat de desviar-se". Segato va enumerar vuit desobediències: "És necessari ser pluralista abans que feminista", va exclamar. Però aquest pluralisme no vindria ni del capitalisme, ni del patriarcat ni de les religions monoteistes: "La nostra lògica no és monològica –va dir–. La nostra lògica és estratègica". Una altra desobediència té a veure amb Europa: "El continent de la neurosi monoteista, de control, el judici moral sobre el món". L’antropòloga feminista va recordar que quan Gabriel García Márquez va rebre el Nobel el 1982 va explicar que l'Amèrica Llatina estava sola perquè Europa no la mirava: "És Europa la que està sola, es mira al mirall dels seus museus que no poden tornar-li la mirada, Gabriel García Márquez no registra que Europa no percep la seva soledat".

Segato, davant un auditori format en gran part per escriptors i editors que viuen un daltabaix important –poc abans s’havien enumerat algunes xifres, com que el primer trimestre d’aquest 2019 havia sigut el pitjor en cinc anys amb una caiguda de la producció de llibres del 50%–, va recordar que li havien ofert publicar en una gran editorial però que va rebutjar-ho per rebel·lia: no volia que un editor llatinoamericà tingués menys possibilitats que un d'espanyol. També va criticar que les editorials espanyoles haguessin comprat les editorials argentines. Segato va demanar construir la pròpia desobediència: "Cada feminisme ha de ser construït amb elements de la seva pròpia història", va dir. "Acabem amb el mandat de la masculinitat, sí a l’avortament, ni una menys, ni una treballadora de premsa menys, reconeixement als batxillerats populars", va enumerar. I el públic la va estimar.

El comissionat de Cultura, Joan Subirats, va destacar tot el que tenen en comú Barcelona i Buenos Aires: "Són dues ciutats aparentment molt allunyades però que són properes per una història comuna d’exilis creuats i complicitats mútues", va dir, i va recordar que va ser a la ciutat argentina on el 1941 es van fer els primers Jocs Florals de la Llengua Catalana.

La inauguració de l'estand de Barcelona va ser molt més tranquil·la: l'únic terrabastall va ser el d'un moble que va caure poc després dels discursos. La directora de l'Institut Ramon Llull, Iolanda Batallé, va tornar a destacar la importància de potenciar les traduccions i les coedicions i potenciar i millorar la distribució dels llibres de les editorials catalanes a la capital argentina.