Francesc Torres, Josep Casamartina i Valentín Roma reben els premis dels crítics d'art catalans
La 34a edició dels premis de l'Associació Catalana de Crítics d'Art també reconeix la iniciativa pedagògica 'El relat d'una exposició', el cicle 'Polititzacions del malestar' i la Capella de Sant Roc del Museu de Valls
BarcelonaL'Associació Catalana de Crítics d'Art ha premiat Francesc Torres en la categoria de projecte artístic i el comissari Josep Casamartina per dues exposicions que va presentar al Museu Nacional d'Art de Catalunya la temporada passada: 'La capsa entròpica [El museu d’objectes perduts]' i 'Ismael Smith, la bellesa i els monstres'.
El jurat destaca "l'originalitat i la realització de la mostra" de Torres i el fet que trenca les barreres entre l'artista i el comissari. Pel que fa a la mostra de Smith, posa de relleu en "l'extens treball de recerca" de Casamartina, la mostra "excel·lent" i el catàleg "exhaustiu".
En la categoria d'espais i iniciatives, el guardó ha recaigut en la Capella de Sant Roc del Museu de Valls, impulsada per Jordi París, de qui el jurat destaca "el compromís per promoure la recerca, la producció i la difusió de l’art i el pensament del nostre temps des de les bones pràctiques i lluny dels grans centres culturals".
El premi d'educació ha recaigut en Gisel Noè per 'El relat d'una exposició', una iniciativa de Mataró Art Contemporani, "per haver generat un espai de col·laboració directa, transversal i semiprofessional que ha posat l’alumnat davant el repte i l’experiència de construir una exposició".
El guanyador en la categoria de comissariat és el director de La Virreina, Valentín Roma, per l'exposició "complexa i fascinant" que el centre va dedicar a Paula Rego amb el títol 'Lèxic familiar'.
Nora Ancarola, Daniel Gasol i Laia Manonelles Moner són els guanyadors en la categoria de crítica pel cicle 'Polititzacions del malestar. Dret a l'angoixa. L'art i els processos creatius com a instrument per canalitzar el malestar', perquè aborden "el desassossec de les dinàmiques polítiques i econòmiques actuals" i perquè defensen "una opció cívica i artística, que parteix de l'acceptació de la fragilitat i la converteix en resistència i potència transformadora".
