Memòria històrica

El testament de Franco és tan sols una ínfima part del patrimoni de la família

La gran majoria de propietats del dictador no estaven al seu nom

"Al testament només hi apareixen els diners que ell va guanyar com a militar i com a cap d'estat, però no tot el patrimoni que va anar acumulant al llarg de la dictadura", assegura el periodista Mariano Sánchez, que porta més de trenta anys investigant el patrimoni de la família del dictador i que acaba de publicar La familia Franco S.A. (Roca Editorial). Sánchez es refereix al document que, per primera vegada, publica El Mundo i que xifra en 28.500.315,38 pessetes, que serien uns dos milions d'euros actuals, l'herència que el dictador va deixar a la seva dona, Carmen Polo, i a la seva única filla, Carmen Franco. "És tan sols una part molt ínfima de la fortuna que va acumular", afegeix Sánchez.

Franco va començar a acaparar grans propietats immobiliàries des del mateix moment en què va ser nomenat Generalísimo en plena Guerra Civil: Meirás, Canto del Pico, Valdefuentes... Les propietats i els negocis es van anar multiplicant. La majoria de societats que formaven part del seu entramat empresarial eren anònimes, presidides per testaferros. "Publicar el testament forma part d'una campanya per demostrar que són pobres, quan en realitat van amassar una gran fortuna", diu Sánchez.

L’ego de Franco viu desfermat al Pazo de Meirás

Documentació inaccessible

Franco va ser un cap d'estat, però la gran majoria de documentació continua a les mans de la seva família i no és pública. "No podem calcular allò que oficialment no tenen", assegura Sánchez. L'historiador britànic Paul Preston va assegurar fa poc que el patrimoni dels Franco superaria els 400 milions d'euros actuals. Ni la filla, ni els set nets, ni els besnets de Francisco Franco s’hauran de preocupar mai per arribar a final de mes. Més aviat al contrari: es podran permetre tot tipus de luxes. El patrimoni que va deixar el dictador, que sempre es vantava de la seva austeritat, és immens. I ningú mai els ha reclamat res.

El document que publica el diari El Mundo és el testament notarial que va deixar el dictador el 20 de febrer del 1968. Al testament hi apareixen comptes corrents, tres a Oviedo i un a Madrid, amb un saldo d'1.004.890,38 pessetes, que en una renda actualitzada serien 62.693,04 euros, i accions en diferents companyies per un valor d'1.457.425 pessetes, que equivaldrien a 90.390 euros actuals. A tot plegat cal sumar-hi el Pazo de Meirás, que surt valorat en 14 milions de pessetes (uns 840.827 euros actuals). Una taxació més actualitzada, però, faria disparar aquesta xifra: fa un parell d'anys la família Franco va intentar vendre la finca per 8 milions d'euros. A l'herència també hi consta el Canto del Pico i algunes coses curioses com el Mercedes que Hitler li va regalar el 1942 a Franco amb motiu del seu 50è aniversari i que ara pertany a Patrimonio Nacional. El valor del cotxe és incalculable perquè és l'únic exemplar que en queda. Carmen Franco va intentar, sense èxit, que tornés a la seva família.

Propietats en mans de societats anònimes

El testament de Franco no inclou moltes altres propietats, com ara la finca de Valdefuentes. Mai va ser comprada oficialment pel dictador, es va constituir una societat anònima, Valdefuentes S.A., el 1951, i abastava uns 3,3 milions de metres quadrats. El 2001, i en un temps rècord, l'Ajuntament d'Arroyomolinos va requalificar els terrenys en urbanitzables. S'hi van construir 5.000 habitatges, un centre comercial i un polígon industrial. Es desconeixen els beneficis que en van obtenir els Franco. Tampoc consta al testament l'edifici del carrer Hermanos Bécquer de Madrid, valorat en més de 50 milions d'euros. "No apareix perquè estava a nom d'una societat anònima. Només podem saber quin era el patrimoni accedint al testament de Carmen Franco Polo, perquè ella va absorbir el patrimoni del pare i la mare, aquest és l'important", diu el periodista i autor de Franquismo S.A., Antonio Maestre.

"L'única propietat legítima que tenia Franco era La Piniella, a uns 20 quilòmetres d'Oviedo, que pertanyia a la família de Carmen Polo –assegura Maestre–. A Espanya, la Transició va estar comandada pels que havien tingut el poder durant la dictadura. No es va posar en qüestió l' statu quo ni els privilegis dels que havien tingut el poder. A la vídua de Franco se li va donar un sou vitalici de 894.000 pessetes al mes". Carmen Franco, hereva del dictador, també va tenir un passaport diplomàtic fins al 1986, un document que no li va servir el 13 d’abril del 1978, quan la van enxampar a l’aeroport de Barajas intentant treure d’Espanya una maleta amb diferents insígnies del seu pare que pretenia portar a Suïssa. Va ser acusada de contraban i absolta. Ella es va defensar dient que amb els metalls preciosos que duia a la maleta volia fer-se un rellotge artístic.

Mor l'hereva de Franco

En una de les últimes entrevistes que va concedir, Carmen Franco assegurava que no l’havien molestat mai: “Vivim tranquil·lament i ens deixen viure”. El seu és un patrimoni intocable. "És un patrimoni construït amb la corrupció, l'espoli, la repressió... però no són els únics que es van enriquir. Al seu entorn molts altres van acumular grans fortunes. Per això hi ha tanta resistència perquè s'investigui res", assegura Maestre.

A La otra cara del Caudillo, l’historiador Ángel Viñas explica que Franco va entrar a la guerra sense ni un cèntim i que el 31 d’agost del 1936 ja tenia una fortuna de 34 milions de pessetes. Una de les seves fonts d’ingressos van ser les “subscripcions nacionals”: s’anunciaven a la premsa per auxiliar els caiguts, però bona part d’aquests donatius van anar a parar als comptes personals del dictador. Segons Viñas, també rebia diners de Telefónica i va aconseguir una considerable fortuna revenent 600 tones de cafè que el Brasil havia donat a Espanya.

Més continguts de