Crítica de cinema

'Frozen II': la gèlida princesa de conte Disney, en una aventura amb ressons anticolonials

Crítica de la seqüela del superèxit d'animació de Disney

Direcció: Chris Buck i Jennifer Lee. Guió: Chris Buck, Jennifer Lee, Marc Smith, Kristen Anderson-Lopez i Robert Lopez. 103 minuts. Estats Units (2019). Animació.

Al musical d'animació Frozen (2013) s'hi desenvolupava un conte de fades protagonitzat per una princesa convençuda que els seus poders màgics eren una maledicció. Esgotat aquest plantejament amb un final feliç d'assumpció del poder propi (i femení), els responsables de la segona part havien d'afrontar un dilema: i ara què? Frozen II és parcialment continuista: tot pivota sobre els mateixos personatges o els mateixos flirtejos, i l'únic afegit rellevant és una altra criatura entranyable made in Disney que acompanya el ninot de neu de l'original. Alhora, s'hi assaja una reorientació de la ficció, perquè el conte infantil deriva en una aventura fantàstica més apta per a un públic adolescent... o per als adults que la veuran amb la canalla.

Aquesta expansió també és geogràfica. La protagonista viatja cap a un bosc maleït que amenaça la seva idíl·lica monarquia fonamentada en secrets incòmodes. Al llarg del camí, els guionistes opten per algunes solucions fàcils: una sola persona pot tancar immediatament un llarg conflicte entre dos pobles, potser perquè tothom fa cas als monarques mags. Tot i les simplificacions dramàtiques o la superficialitat (inevitable, segur?) del seu vernís ecologista i anticolonial, la pel·lícula resulta entendridora, inclou algunes escenes espectaculars i pot competir dignament amb el record de la seva predecessora.


 

Més continguts de