Genís Matabosch i la passió pel circ clàssic

El Festival de Circ de Girona va tancar dimarts la 8a edició amb el rècord de 33.200 espectadors

La passió pel circ del llicenciat en història de l’art Genís Matabosch no te límits. Com tampoc no en té la seva capacitat per gestionar un projecte tan ambiciós com el Festival Internacional de Circ de Girona, que acaba de tancar les portes havent batut el rècord d'espectadors (33.200 sobre una oferta de 34.000 entrades) en una llarguíssima gala de més quatre hores de durada, incloent-hi l’entrega dels Elefants d’Or, Plata i Bronze que concedeix el festival.

A la fira o 'world market' inaugurada en l’edició d’aquest any com a avantsala de la gran carpa mana la gran maqueta del circ alemany Gleigh (1924-1937) de Matabosch, el principal col·leccionista de circ d’Espanya i un dels més importants del món (i no és llenguatge circense), envoltada per estands (més aviat buits) de circs i festivals de Rússia, la Xina, Corea, Ucraïna, el Perú, Colòmbia... En definitiva, l’univers circense del qual es nodreix bàsicament aquest festival.

Matabosch i el festival defensen el circ clàssic, històric, el circ al qual li escau una retòrica d’exageració ("l’únic", "el mai vist", "l’increïble"), el del "més difícil encara" que practica el Circ Nacional de Pyongyang amb els salts i equilibris a la bàscula, amb pilars de fins a quatre pisos, que van ser guanyadors d’un segon Elefant d’Or. És el circ en què l'acrobàcia pot no sortir a la primera, però de ben segur que surt a la segona (els va passar fins i tot a la magnífica 'troupe' d’equilibristes del Tadjikistan); el que no desaprofita l’aniversari d’un dels artistes, com el del petit Oskar, que amb deu anys és manegat com una bitlla pel seu pare en un magistral mà a mà i que no només va guanyar un Elefant de Plata, sinó que es va endur un altre premi de regal i el premi del públic; el circ dels suspens, o del morbo, que posa l'ai al cor i a la boca com passava amb els colombians Flyers Valencia i la seva 'roda de la mort'. Matabosch, que també fa de Monsieur Loyal, és a dir, de presentador, anuncia que un d’ells va caure en una sessió anterior i va acabar a l’hospital... sense conseqüències. Realment és un número carregat d’adrenalina. El públic aplaudeix dret el número de jocs icaris d’arrels japoneses presentat pels colombians Martínez Bros (el fet que hi hagi un nen hi ajuda) i al final la parella guanyarà el gran premi, l’Elefant d’Or. Llàstima que el jurat no apreciés la bellesa i l'elegància del vol dels vietnamites de 'Moment of love', sobre una cançó d’amor italiana.

Girona ha fet seu aquest festival nascut a Figueres, malgrat que els artistes locals qüestionen el suport públic (un 29% del pressupost de 707.963,22 euros) a un certamen que no els té en compte, com tampoc no té en compte el que passa al magre circ català en general. Deu ser perquè l’ADN del festival és descobrir nous artistes i números de gran excel·lència més enllà de les fronteres.