PATRIMONI

El Govern manté la pugna pels béns de Sixena del Museu de Lleida

Santi Vila anuncia que presentarà un recurs contra la nova ordre de retorn

El 25 de juliol s’ha convertit en una data malauradament simbòlica en el cas Sixena: l’any passat va ser el dia que el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) va tornar a l’Aragó 53 objectes i obres d’art del monestir, i enguany és la data límit que la jutge d’Osca va posar dimarts a la Generalitat perquè el Museu de Lleida retorni 44 peces del cenobi. La resposta del conseller de Cultura a aquest nou requeriment no s’ha fet esperar: ahir va anunciar que el Govern presentarà un recurs de reposició a la interlocutòria -té un termini de cinc dies- i que està convençut que treballa “ajustat al dret”. “Els tribunals han de fer la seva feina i nosaltres la nostra”, va subratllar. És la segona vegada que la jutge d’Osca ordena que Catalunya retorni els 44 béns de Sixena del Museu de Lleida. A diferència de la primera, ara l’ordre inclou que si la Generalitat la incompleix la jutge demanarà que s’obri una causa penal per un delicte de desobediència contra qui consideri responsable. De fet, al novembre va enviar una notificació a Santi Vila advertint-lo de possibles “responsabilitats penals” i una multa per l’incompliment del retorn de les peces.

Dels 44 béns, el Museu de Lleida n’exposa set: tres sarcòfags de fusta policromada del segle XV i quatre fragments d’un retaule d’alabastre del segle XVI de Gabriel Joly. Tots ells formen part d’un conjunt de 97 objectes del monestir que la Generalitat va comprar a les monges santjoanistes entre els anys 1983 i 1994 per uns 300.000 euros i que es van distribuir entre el MNAC i el Museu de Lleida. La Generalitat va recórrer a l’Audiència provincial la sentència de l’abril del 2015 que declarava la nul·litat de la compravenda, i l’any passat va retornar els 53 objectes del MNAC. A hores d’ara, la Generalitat espera que es resolgui el recurs. Triga “molt i molt a arribar”, va dir Vila.

En canvi, el Govern no va autoritzar el retorn dels béns que hi ha al Museu de Lleida. Es va desobeir la sentència provisional amb l’argument que estan protegits per les lleis de patrimoni catalanes i que no s’havien finalitzat els procediments requerits per la llei per descatalogar-les. Calien dos informes favorables a la descatalogació, i com que el que va emetre l’Institut d’Estudis Catalans era contrari, ja no es va encarregar el segon. Al marge del terreny institucional, la societat civil lleidatana s’ha mobilitzat amb força: el juny de l’any passat 15 entitats lleidatanes van presentar el Manifest per la unitat de les col·leccions del MNAC i el Museu de Lleida, que ha anat sumant adhesions des d’aleshores.

El litigi pels béns del Museu de Lleida no només es desenvolupa entre la Generalitat i l’Aragó. El Consorci del Museu de Lleida va interposar una demanda civil contra l’orde de Sant Joan de Jerusalem el novembre de l’any passat. Tot i que el consorci defensava que la Generalitat és la titular de les peces, proposava que si el jutjat concloïa que el titular dels béns són les religioses, la congregació havia d’abonar les despeses de conservació i dipòsit al Museu de Lleida des de l’any 1999. El jutjat número 2 de Rubí va admetre la demanda a tràmit, però va sobreseure el cas en considerar que el Consorci del Museu de Lleida és la Generalitat, malgrat que també hi ha representants de l’Ajuntament de Lleida, la Diputació de Lleida, el bisbat de Lleida i el Consell Comarcal del Segrià. El consorci va presentar un recurs a l’Audiència Provincial de Barcelona, que està en curs, perquè reobri el cas o perquè l’assumeixi.

L’altre litigi que enfronta Catalunya i l’Aragó pels béns de Sixena afecta els murals de la sala capitular i està en un estat de calma tensa: la jutge no n’ha ordenat el retorn provisional, tot i que va sentenciar que són inalienables del monestir perquè en van sortir després que fos declarat monument nacional l’any 1923. La Generalitat també ha recorregut la sentència.