LITERATURA

“Has fet amb mi el que t’ha donat la gana!”

Enric Marco escridassa l’escriptor Javier Cercas en un acte del MOT a Olot

“Venir al teu costat? Com se t’acudeix, amb les mentides que has arribat a dir? Has fet amb mi el que t’ha donat la gana!” Enric Marco -l’impostor per excel·lència, protagonista d’una controvertida representació del paper de deportat al camp de concentració de Flossenbürg- va escridassar amb aquestes i altres frases Javier Cercas després d’acudir per sorpresa ahir a la tarda a la sala La Carbonera d’Olot, on es duia a terme un dels últims actes del Festival MOT.

Es tractava de la conversa Escriure impostors entre Cercas i Maria Barbal, autors de dues novel·les ( El impostor i En la pell de l’altre ) publicades el 2014 i inspirades en la figura de Marco. L’acte, presentat per Mita Casacuberta, comissària del MOT, s’havia iniciat pocs minuts abans, i just quan Cercas es disposava a explicar la “prodigiosa història” de Marco, va descobrir-lo entre el públic que omplia la sala de gom a gom. “Tenim aquí l’Enric Marco!”, va exclamar entre els murmuris de la concurrència. “He vingut perquè sàpigues que encara sóc viu”, va respondre Marco. Quan Cercas li va preguntar si volia seure al seu costat, va deixar anar una llarga sèrie d’exabruptes que augmentaven d’intensitat a mesura que s’acostava a la sortida del local. “Escolteu-lo, aquest, amic d’en Vargas Llosa i anticatalanista”, va cridar abans de sortir. Ja al carrer, mentre el personal del MOT intentava convèncer-lo perquè es quedés, va dir: “Ja he fet el que he vingut a fer. Perquè tinc 95 anys, que si no li foto una bufa”.

La batalla entre realitat i ficció

La inesperada irrupció de Marco, que de fet era el personatge elegit com a punt de partida d’una conversa sobre el repte narratiu que suposa l’escriptura d’un personatge real i, a més, coetani, va fer que Casacuberta reflexionés sobre “els riscos que afronta un escriptor quan utilitza un personatge real i viu”. “Els personatges es rebel·len contra el seu autor, n’hem tingut l’evidència real”, va afegir. Per la seva banda, Cercas va lamentar que Marco se n’hagués anat. “No l’havia vist des que li vaig dur El impostor perquè se’l llegís, i ara penso que això que ha passat avui podria ser un capítol més del llibre”, va comentar. Segons ell, en el seu llibre no hi ha ficció, sinó “una batalla entre realitat i ficció”. “A Marco no li va agradar, però si li hagués agradat no m’hauria agradat a mi”.

Maria Barbal, que reconstrueix a En la pell de l’altre la figura velada de l’impostor, va explicar que en la seva novel·la ha intentat captar les motivacions i les complexitats d’una persona com Marco per crear un personatge propi: la Ramona Marquès, que manipula la seva biografia per accedir a l’associació Memòria i Llibertat, dedicada a la reparació dels exiliats republicans de la Guerra Civil, de la qual acabarà ocupant-ne la presidència. Com Marco, tampoc és víctima ni familiar directa de l’exili.

Més continguts de