BarcelonaEl director català Hermann Bonnín confessa que sent un enorme “respecte” per l’obra de Maurice Maeterlinck, el principal exponent del teatre simbolista: “M’interessa perquè el teatre que perdura és el dels poetes, el que transcendeix el moment i parla de l’ànima humana”. L’any 2005, Bonnín va dirigir una de les Variacions sobre la mort d’aquest autor, La intrusa, i enguany estrena una altra obra de la mateixa sèrie, Interior, que es podrà veure a La Seca Espai Brossa del 6 d’abril al 8 de maig.
L’obra proposa una reflexió sobre com s’afronta una “tragèdia quotidiana”: quatre personatges han de comunicar el suïcidi d’una noia a la seva família a mitjanit. A través de la psicologia dels protagonistes, el muntatge pretén indagar sobre el fet d’haver de transmetre una mala notícia com la mort. “I encara més, el suïcidi”, diu el director.
Per fer-ho, Maeterlinck fa ús dels silencis i les atmosferes. Es tracta d’un “teatre psicològic”, gairebé “sense acció”, diu Bonnín, ja que l’espera dels personatges per fer front al drama alenteix tota la trama. El director recorda una de les frases de Maeterlinck, “El silenci parla més que les paraules”, per definir el principal element característic de l’obra: “El món del silenci que explora el simbolisme”. El text està ple de silencis que “no són pauses”, adverteix: “Passen moltes coses mentre els actors callen”.
Bonnín ha escollit Interior perquè és “un clàssic viu, que permet relectures i noves mirades”, perquè “expressa tota una sèrie de condicions humanes més enllà del temps”. Aquesta versió del text de Maeterlinck, traduït per Jordi Costa, compta amb la dramatúrgia de Sabine Dufrenoy, que ha creat “un espai oníric” que encaixa amb la naturalesa simbòlica de l’obra original, i amb l’escenografia de l’artista Joan Cruspinera.
