Homenatge a Conxita Grangé, l'última supervivent de Ravensbrück

Enllaç dels maquis, va ser detinguda, amb la seva tieta i cosina, pels milicians de Pétain

"Ella sempre m'explica que el que més la va colpir de Ravensbrück va ser com estimulaven els gossos perquè mosseguessin les cames de les dones i com mataven a mossegades els nens i després els remataven a cops de pal", recordava Carme Rei-Granger, neboda de Conxita Grangé, en un homenatge que es va fer a les dones que van patir l'infern de Ravensbrück fa sis anys.

Conxita Grangé, l'última supervivent catalana dels camps de concentració nazis, serà homenatjada demà divendres al Museu Hidroelèctric de Capdella, a la Vall Fosca. A l'acte, que organitza el Memorial Democràtic, s'inaugurarà un plafó dedicat a Grangé i es podrà veure l'exposició 'El camp de concentració per a dones de Ravensbrück'. Grangé va néixer el 1925 a Espui, un dels pobles que formen part de la Vall Fosca. Amb la seva tieta, Elvira Ibarz, i la seva cosina, Maria Castelló, que va morir poques setmanes després de l'alliberament, va fer d'enllaç dels maquis i els guerrillers durant la Segona Guerra Mundial.

El 24 de maig del 1944 les tres dones van ser detingudes pels milicians de Pétain, després d'un tiroteig a casa seva, on hi havia amagats alguns dels membres del 14è Cos de Guerrillers. Van ser interrogades i torturades i enviades amb tren a Ravensbrück. Les tres dones hi van entrar el 9 de setembre del 1944. A Grangé la van acusar de sabotatge mentre treballava en una fàbrica de materials d'aviació i la van apallissar. Quan Ravensbrück va ser destruïda per l'aviació aliada, els soldats nazis van fer caminar Conxita i Elvira –Maria havia emmalaltit i l'havien portat a Bergen-Belsen–, juntament amb altres dones, cap a Berlín. Moltes van morir pel camí. A la majoria les van matar els nazis abans de fugir per no deixar cap testimoni. Conxita i Elvira, però, es van salvar i, quan finalment van trobar els soldats aliats, les van traslladar a París. Maria va morir al cap de pocs dies en un hospital de París.

Conxita ha rebut al llarg de la seva vida moltes condecoracions: Legió d'Honor del govern francès, la Medalla al Mèrit Nacional, la Creu de Guerra, la Medalla de la Resistència i la Medalla Militar. A més, té el grau de sergent. Sempre ha lluitat perquè no s'oblidi el testimoni de les seves companyes i ha donat milers de conferències, sobretot a escolars, al Museu de la Resistència i la Deportació de Tolosa.

Més continguts de