CRÍTICA DE CIRC

‘InTarsi’, la bogeria dels aparelladors

La Companyia de Circ “eia” enlluerna al Mercat de les Flors

‘InTarsi’, Mercat de los Flors, 20 de desembre

Imagini’s un estudi d’arquitectura, amb les seves grans taules de fusta clara. Imagini’s que quan acaba la jornada laboral, a quatre aparelladors joves els agafa un esperit juganer i decideixen desmuntar el seu lloc de treball i, aprofitant taules, armaris i mobles, construir una mena de circuit de parkour sota sostre i passar-se una bona estona fent salts mortals i tirabuixons, equilibris de mans, relliscades, passos de dansa, salts de corda, moviments coreogràfics complexos i tota mena de bogeries. Alguna cosa així és InTarsi, el darrer espectacle de la Companyia de Circ “eia”, premi especial del jurat dels premis Zirkòlika 2016 i premi Max 2017 al millor espectacle revelació, que es presenta al Mercat de les Flors fins al 14 de gener.

Un Nadal entre acrobàcies, equilibris i il·lusions

I no és casualitat que hagin guanyat aquests premis i que portin més d’un any fent bolos per mig món: InTarsi és un espectacle molt original d’una gran complexitat coreogràfica i d’escenografia, en què no paren de passar coses sorprenents, gens òbvies, sense ni un segon d’avorriment. Tot fet com si res. Com si allò fos la cosa més senzilla del món: el que aquests bojos meravellosos fan cada dia per distreure’s una mica abans d’anar cap a casa. Si Tricicle fossin quatre, fossin aparelladors, fossin acròbates i fossin més joves, potser farien una cosa semblant. Perquè, com Tricicle, els de la companyia són molt enginyosos, tampoc parlen i també fan riure.

La falta aparent de pretensió, la simpatia irònica i la modèstia dels quatre acròbates, el ritme que no para, la construcció i desconstrucció dels elements escenogràfics, una música molt ben posada i la senzillesa i l’elegància de tot plegat fa que no puguis treure els ulls de l’escenari. A més, hi ha alguns moments de xou individual fora de sèrie: un dels acròbates fa un monòleg insòlit i extraordinari a base de monosíl·labs, equilibris de mans i passos ridículs de dansa; un altre converteix el seu cos, a base de moviments peristàltics, en una cara que fa ganyotes. Si hagués de dir alguna cosa en contra d’ InTarsi seria que et sap greu que s’acabi.

Més continguts de