Literatura

La "lleialtat" de Jaume Clotet guanya el premi Nèstor Luján

El guardó de l'editorial Columna està dotat amb 6.000 euros. 'El càtar proscrit' està ambientada a la Catalunya del segle XIII

“Estem hipertrofiats de novel·les sobre la Guerra Civil, de l’abans, el durant i el després, i també s’ha escrit molt de l’Edat Mitjana”, comenta Jaume Clotet (Barcelona, 1974), que amb 'El càtar proscrit' s’ha emportat els 6.000 euros del 20è premi Nèstor Luján. Des de fa uns anys, l’anunci del guanyador es dóna a conèixer coincidint amb la publicació del llibre per part de Columna. Clotet, que és director general de comunicació de la Generalitat des del gener i ha col·laborat anteriorment en mitjans com l’ARA, l’Avui, ABC, TV3, RAC1 i Público, s’ha decantat per la segona tendència de novel·les històriques. No obstant això, reconeix que la matèria primera del seu relat no és tan coneguda com altres episodis del passat català. La seva primera novel·la, 'Lliures o morts' –publicada també a Columna el 2012, i coescrita amb David de Montserrat– volia descobrir un heroi ocult de la Guerra de Successió, avançant-se a l’allau de novetats sobre el 1714.

“El personatge principal d’El càtar proscrit és Jaspert de Barberà: va existir, però no tot el que fa a la novel·la va passar realment”, comenta l’autor. L’acció de la novel·la està ambientada entre les acaballes del segle XII i les primeres dècades del segle XIII. “ Jaspert, noble occità, va abraçar el catarisme igual que molts dels seus compatriotes –diu–. La força que va agafar aquesta heretgia cristiana originària de Bulgària va fer que es comencés a perseguir per ordres del papa a partir del 1208”. L’heroi de Clotet es converteix en un “faudit, un proscrit o heretge”, i s’ha de refugiar “en terres catalanes, que van acollir molta gent provinent d’Occitània”. Jaspert de Barberà lluita “per preservar la memòria i l’honor d’uns homes i unes dones perseguits pels croats francesos”. La lleialtat de Jaspert als seus valors és total, però el personatge té alguna contradicció significativa:“Els càtars tenien prohibit matar, però ell exercia les seves creences des de l’espasa”.

Un “país normal” amb Jaume I

Clotet assegura que El càtar proscrit “no és una novel·la amb tesi política”, però l’acció està emmarcada en un moment de canvi en la corona catalanoaragonesa, el de l’expansió de Jaume I el Conqueridor. “Es va arribar a un país normal, amb una relació autònoma i independent de l’entorn” recorda un autor no vol donar una imatge idealitzada del rei Jaume I, a la novel·la.“ Quan va conquerir Mallorca gairebé no va quedar ningú viu que no fos esclavitzat –diu–. Això ho explico, perquè tot i que fos escollit com a català favorit de la història en un programa de TV3, Jaume I va vulnerar tots els drets humans”.

“Em vaig fixar en Jaspert de Barberà per la seva tenacitat i lleialtat –explica–. Tendeixo a retratar els valors forts. El que passa a Jaspert, que és un cavaller amb la vida resolta, té a veure amb la voluntat de ser fidel a uns principis religiosos que no estaven tan lluny de la religió oficial”. Durant “l’única croada entre cristians” va jugar un paper fonamental Simó de Montfort, un dels altres personatges reals del llibre. “ No sóc un gran lector de novel·les, sinó que prefereixo l’assaig i els dietaris –reconeix l’autor–. Escric com un periodista, sense floritures ni gaires adjectius”.

El jurat del Nèstor Luján ha valorat d''El càtar proscrit' que és “un relat sòlid, trepidant, ben escrit i lligat, amb un ritme narratiu que obliga a llegir-lo d’una tirada”. En anteriors edicions, el premi ha reconegut novel·les d’Alfred Bosch, Gabriel Janer Manila, Maria Carme Roca, Coia Valls, Jordi Mata i Martí Gironell.

Més continguts de