Valerio Rocco: "La gestió cultural del govern d’Ayuso està sent desastrosa"

MadridAquest 2026 un dels edificis més icònics del centre de Madrid celebra el seu centenari. Es tracta de la seu del Círculo de Bellas Artes (CBA), una institució cultural privada i sense ànim de lucre que es reivindica com una "referència de llibertat i independència" a la capital de l'Estat. En els últims anys s'ha focalitzat en "obrir-se a la ciutadania" amb iniciatives com el refugi climàtic —habiliten un espai verd i gratuït que l'estiu passat van fer servir 60.000 persones per protegir-se de la calor; el Festival de les Idees, que porta la filosofia als carrers, o la Biennal Ciutat i Ciència, organitzada en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona.

La bona acollida d'aquestes propostes entre gran part dels madrilenys contrasta amb la del govern d'Isabel Díaz Ayuso que, coincidint amb l'efemèride, ha retallat dràsticament l'aportació que la Comunitat de Madrid (CAM) fa al finançament de l'entitat. De 250.000 euros el 2024 a només 12.000 aquest any. Un gest més simbòlic que amb una incidència real en una institució que només rep un 7% de recursos públics —també de l'Ajuntament de Madrid i del Ministeri de Cultura, que ha respost augmentant 50.000 euros la seva aportació el 2026—. Valerio Rocco (Roma, 1984) és el director del CBA des de 2019 i parla de tot plegat amb l'ARA.

El conseller de Cultura d'Ayuso [Mariano de Paco] ha criticat públicament la vostra programació. En què l'incomodeu?

— No sé què és el que pot incomodar. En una institució que cada any té 500 actes de programació pròpia i que n'acull 500 més de programació externa és lògic que n'hi hagi alguns enfocats a tractar qüestions d'actualitat política com pot ser la massacre inacceptable a Gaza o el paper dels Estats Units en l'ordre geopolític. Això passa mentre té lloc una càtedra d'Abc o un esdeveniment empresarial d'una gran farmacèutica. El CBA és pluralitat i la diversitat de veus.

Creu que pot ser una acció emmarcada en la seva particular batalla cultural?

— [Amb el menyspreu al refugi climàtic] crec que hi ha un intent d'entroncar amb una determinada opinió pública que és negacionista del canvi climàtic, per exemple. Ara bé, tampoc veig un programa de guerra cultural perfectament orquestrat amb unes directrius ideològiques clares com podria ser el cas de [Giorgia] Meloni o [Steve] Bannon. Veig més aviat un cert desgovern i desorganització.

Com descriuria la política cultural del govern d'Ayuso?

— Veig una política cultural que és més política que cultural. Jo no soc polític, soc professor de filosofia a la universitat i, després de sis anys dirigint el Círculo de Bellas Artes, crec que tinc les eines per jutjar la gestió cultural de la Comunitat de Madrid. Si un mira els grans projectes, des dels Teatros del Canal al ballet de la Comunitat de Madrid, hi ha un consens bastant gran en el sector que aquesta gestió cultural està sent desastrosa. És per incapacitat de les persones que la dirigeixen? No n'estic segur, però crec que és indiscutible que aquestes persones s'han enfocat a fer política en lloc de gestió cultural.

Sembla que us heu convertit en terreny de batalla entre el govern d'Ayuso i el de Pedro Sánchez.

— A vegades, efectivament, crec que juguen a un joc d'acció-reacció amb el govern d'Espanya. Però ens és difícil d'entendre el que està passant perquè amb els anteriors consellers [d'Ayuso] la nostra relació havia estat sempre excel·lent. També és excel·lent la que tenim amb l'Ajuntament de Madrid [del popular José Luis Martínez-Almeida] o amb altres persones molt rellevants del PP nacional. No és un problema estructural sinó lligat a les persones i això ens fa ser optimistes.

A la CAM, per això, ara per ara han decidit que només finançaran projectes concrets i no el conjunt de la institució. Els 12.000 euros són per a una lectura continuada d'El Quixot. Quin impacte té aquest canvi?

— Genera incertesa i molta dependència de les opinions concretes de les persones que, en cada moment, ocupen els espais de decisió. Es generen marcs poc transparents i poc eficaços per a institucions que tendim a programar a llarg termini. I estan fent el mateix amb els museus del Prado, Thyssen, Reina Sofia o l'Ateneu de Madrid.

Quin és el Madrid que aspireu a representar?

— Un Madrid que no renuncia a pensar-se, a qüestionar-se, a ser crític, a reflexionar i a ajuntar-se amb el diferent per dissentir, a través d'arguments, de manera educada i civilitzada. A nosaltres no ens espanta la polarització. Creiem que és molt bona en una societat, perquè la torna viva, enèrgica i genera pensament. El problema és que s'ha de materialitzar en debats argumentats i orientats al bé comú.

També aspireu a dialogar fora de la ciutat.

— La nostra aposta fonamental de connexió ha estat Barcelona i Catalunya. Creiem molt en aquest pont polític i cultural. En ple Procés aquí es va fer un debat que va tenir un èxit extraordinari, que consistia a escoltar les demandes i malestars per, des de la humilitat, intentar construir ponts. De Barcelona n'envejo molt l'impuls polític que es dona per coordinar l'estratègia entre les institucions culturals i l'esforç per connectar el món de la cultura i el de la universitat. A Madrid ha faltat una voluntat de les administracions d'alinear la seva enorme riquesa cultural.