L'exemple Rosalía o com vendre la cultura de Barcelona a Madrid
Equipaments culturals catalans exposen la seva oferta a la capital espanyola en un acte per teixir ponts amb els seus homòlegs madrilenys
MadridAmb el rècord de reproduccions a Spotify que va aconseguir Lux, l'últim disc de Rosalía, seria plausible imaginar que alguna de les persones que han assistit aquest dimarts a la presentació de l'oferta cultural de Barcelona al Círculo de Bellas Artes de Madrid hagi escoltat alguns dels seus nous temes anant cap a la trobada organitzada per Turisme de Barcelona. "Teniu el Cor de Cambra del Palau de la Música sonant cada dia a l'àlbum", ha reivindicat Joan Oller, director general del Palau de la Música. "Es va enregistrar a L'Auditori", ha afegit Víctor Medem, el seu homòleg a l'equipament musical barceloní. S'hi ha sumat el director del Gran Teatre del Liceu, Valentí Oviedo: "Rosalía no ha cantat al Liceu, però faig una crida que vingui a cantar quan vulgui. No quedaré ara malament respecte de la resta", ha bromejat.
Amb l'exemple de la cantant catalana viva més universal com a referència de com vendre a l'exterior el talent local, els màxims responsables dels tres equipaments han expressat la voluntat de teixir "aliances" amb la capital de l'Estat perquè totes dues ciutats "millorin el seu posicionament" com a destins culturals. "Juntes serem més fortes internacionalment", ha plantejat Oller. Aquesta predisposició a col·laborar per tenir més projecció i atraure l'interès d'un visitant de més qualitat s'ha il·lustrat amb diverses iniciatives ja existents a la capital catalana. Barcelona Obertura, festival anual de música clàssica que organitzen conjuntament el Palau, L'Auditori, el Liceu i l'Ajuntament, és una d'elles. "Hi ha coses de Barcelona que em fan molta enveja i que sens dubte podríem importar a Madrid", ha reaccionat Antonio Moral, director de la programació musical del Círculo madrileny, que ha lamentat que a la capital estatal "no hi ha unitat de criteri" i "cada institució va per la seva banda".
Durant gairebé quatre hores, dirigents d'alguns dels principals equipaments culturals catalans –entre els quals la Fundació Miró, el Museu Tàpies, el Picasso i el Macba– han conversat entre ells sobre el model cultural barceloní. Han rebut resposta d'alguns dels seus homòlegs madrilenys –del Teatro Real, la Casa Encendida i Arte Madrid–, també convidats a intervenir. Una de les característiques que s'han destacat de Barcelona és el protagonisme que té la societat civil en l'impuls de la cultura, mentre que a Madrid, en canvi, es mou principalment des de les institucions, que sovint no estan alineades entre si. Ni entre els diferents nivells –estatal, autonòmic i local– de la mateixa capital estatal ni amb les catalanes. El director general de Turisme de Barcelona, Mateu Hernández, ha fet una crida a aproximar-se, superar els conflictes a través de "cooperar" i "visitar-se".
"Barcelona no pot no mirar què passa a Madrid i no col·laborar-hi", ha defensat Marta Lacambra, directora general de la Fundació Catalunya La Pedrera, que ha explicat que la trobada d'aquest dimarts va néixer de la constatació comuna entre alguns dels ponents catalans que el percentatge de visitants espanyols i, concretament madrilenys, als equipaments de Barcelona està en retrocés. "Els visitants de Madrid estan per sota dels americans o francesos", ha coincidit Pere Serra, director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), que també ha aprofitat el filó de Rosalía per recordar, en clau d'humor, que l'artista va presentar justament Lux a la Sala Oval del MNAC. "En un context de polarització, a Barcelona li anirà molt bé si la cultura està en el centre. És una estratègia intel·ligent", ha conclòs Serra.