Arts escèniques

Joan Clevillé estrena al Regne Unit una 'Antígona' nascuda de l'1-O

El coreògraf explora la repressió i la desobediència amb un solo interpretat per Solène Weinachter

El coreògraf barceloní Joan Clevillé va viure l'1-O des d'Escòcia, on fa deu anys que treballa a l' Scottish Dance Theatre. Per a ell, l'1-O "va ser una experiència totalment traumàtica", recorda l'artista. Just després del referèndum, va posar fil a l'agulla per transformar aquella vivència en una experiència artística. "Necessitava processar l'1-O i tota la repressió policial que es va viure", explica Clevillé. Durant el procés va ser nomenat director artístic de l'Scottish Dance Theatre, i va decidir traslladar el projecte a aquesta companyia escocesa. El resultat de tot plegat és un espectacle que explora la repressió i la desobediència a través d'un clàssic, el mite d'Antígona, i que s'estrena aquest divendres al Perth Theatre, a Escòcia.  

Clevillé parteix del clàssic grec per establir, mitjançant la dansa i el teatre, un diàleg amb la contemporaneïtat. Antigone, interrupted és un solo protagonitzat per la ballarina Solène Weinachter, que desplega la història d'aquesta tragèdia i l'enllaça amb fets de l'actualitat com el referèndum català i les protestes dels armilles grogues a França. Clevillé porta a escena una reflexió sobre "els drets humans bàsics" i sobre "què passa quan l'estat es converteix en repressor", explica. L'obra neix, sobretot, del sentiment de "no entendre com la policia es pot girar de cop cap als propis ciutadans", assenyala el coreògraf, que afegeix que aquesta preocupació va "més enllà" de la seva posició política. 

La dissidència en un sistema democràtic

A partir de l'experiència catalana, Clevillé va qüestionar-se el paper de la dissidència en una democràcia. "M'interessava explorar si la desobediència pot ser part d'un sistema democràtic saludable i com l'alteritat pot existir i tenir un valor", assenyala l'artista. La història d'Antígona, que és tancada viva dins d'una tomba després de desobeir les ordres del seu oncle, era per a Clevillé el marc perfecte per construir l'espectacle. "És una històrica clàssica, rica i plena de matisos i contradiccions. Em permetia posar certa distància amb els fets i les preguntes", subratlla. 

Weinachter actua enmig d'un cercle de cadires i sense cap suport. Aquesta posada en escena respon, segons Clevillé, a la voluntat de situar l'intèrpret al centre, sense que es pugui amagar darrere de res. "Posa el seu cos en risc emulant les persones que es trobaven a primera línia de les manifestacions", apunta. Weinachter combina en escena els personatges d' Antígona amb el seu relat com a narradora del segle XXI, una estructura que explica el títol, ja que la narració del mite clàssic es va interrompent per vincular-lo amb l'actualitat.

Amb les referències a gent que protegeix les urnes amb el propi cos o que salta una tanca per buscar una vida millor i construir un futur diferent, Clevillé qüestiona també la idea de predestinació dels clàssics. "Els personatges de la tragèdia grega es mouen influïts per la força aclaparadora del destí, i tots sabem que acabaran malament, però ha de ser així, ara, necessàriament? –es pregunta el coreògraf–. És possible trobar històries de dissidència en què aquesta sigui constructiva?". Després d'estrenar-se a Perth, Antigone, interrupted farà gira pels teatres britànics i passarà per ciutats com Edimburg i Londres. A l'espera de veure com rebrà el públic britànic el muntatge, Clevillé voldria poder-lo portar més endavant a Barcelona.