El CCCB tria talent de casa: Judit Carrera

El concurs públic per substituir Vicenç Villatoro es resol amb l’elecció de l’actual cap de Debats i Educació

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona començarà el curs al setembre amb una nova direcció. La mudança serà fàcil. Es tracta d’un nom conegut pels treballadors de la casa - i també pels lectors de l’ARA, del qual és articulista-: Judit Carrera, l’actual cap de Debats i Educació del centre, substituirà Vicenç Villatoro. El relleu serà doblement excepcional. Serà la primera vegada en els 24 anys d’història de l’equipament que el director s’haurà escollit per concurs públic -malgrat que arriba amb mesos de retard, perquè a Villatoro, nomenat a finals del 2014, se li acabava el contracte el novembre passat-. També serà la primera ocasió que el pilotarà una dona. El fundador del CCCB va ser Josep Ramoneda (1989-2011) i després van venir Marçal Sintes i Villatoro. El mandat de Carrera s’allargarà quatre anys, fins al 2022.

L'opinió de Judit Carrera: El dret a tenir drets

El comitè d’experts presidit per Jaume Casals i format per Ester Pujol, Lluís Noguera, Ane Rodríguez, Saskia Sassen, Martina Millà i Pascal Beausse va escollir divendres Judit Carrera entre els 15 candidats finalistes i ahir va corroborar la decisió el president de la Diputació, l’administració de la qual depèn el CCCB (en un 75%), juntament amb l’Ajuntament de Barcelona (25%).

Judit Carrera (Barcelona, 1974) va arribar al CCCB el 2002 per reforçar l’àrea de Debats, que s’ha convertit en una insígnia. Carrera ha cultivat i ampliat les relacions amb personalitats i institucions estrangeres que donen identitat i rellevància internacional al centre. Aquesta ambició és una de les seves obsessions, com el perfeccionisme, l’eficiència i el rigor, com coincideixen alguns col·laboradors. Marca uns estàndards de treball internacionals -per exemple, el contingut de la seva àrea sempre es publica en tres llengües-, fruit de l’experiència laboral prèvia a l’estranger. Politòloga (UAB) i diplomada a l’Escola Doctoral Sciences Po de París, havia treballat a la Unesco a París i a Catalunya, també al Fòrum 2004 i al departament de Relacions Internacionals de l’Ajuntament. El càrrec li arriba en un moment de maduresa professional, després de 20 anys de carrera.

Un canvi de model necessari

Tot i que el seu nom era un dels més lògics per entrar a les travesses, com a cap d’una de les àrees troncals del centre, Carrera va dubtar de presentar-s’hi i no ho va fer fins a l’últim moment. El fet de ser una directora de la casa tindrà pros i contres: coneix millor que ningú els dèficits i potencialitats, però alhora hi pot haver mesures difícils d’aplicar. De moment, hi ha una vacant important que haurà de cobrir, la de cap d’Exposicions i Activitats, arran de la marxa de Rosa Ferré. En un centre que es va pensar fa gairebé 30 anys, toca promoure un salt per fer evolucionar el seu model, perquè doni resposta al segle XXI. Això vol dir sacsejar un equip molt potent però que inevitablement està contagiat per inèrcies, en alguns àmbits burocratitzat, com afirmen alguns col·laboradors. Això posarà a prova una de les qualitats que li atorguen a Carrera: la capacitat de gestionar equips.

Quin CCCB volem?

El pressupost del CCCB és d’11 milions per al 2018, té 80 treballadors i rep prop de 400.000 visitants a l’any. Carrera s’identifica amb la institució, cosa que és positiva per a un centre urbà dedicat al pensament que “com que és model i no còpia”, com sol dir Josep Ramoneda, s’ha de saber explicar i defensar per evitar que es difumini. Caldrà veure fins a quin punt el projecte presentat -que ahir no va voler detallar, i va postergar-ho al setembre-és continuista o té la visió de “volar alt”, expressió que sol utilitzar la futura directora.

Fins ara, els seus interessos en els debats han girat al voltant de la ciutat, la democràcia i la diversitat (amb especial atenció al criteri de gènere). Els articles de l’ARA ofereixen claus per pensar els fenòmens que defineixen la vida contemporània a escala global i de proximitat, des de l’acceleració fins als populismes o el canvi climàtic, de la mà dels grans pensadors de l’actualitat.

Etiquetes

Més continguts de