El triomf de l'Amèrica de Kacey Musgraves i Childish Gambino

Uns Grammy amb més presència femenina premien artistes que desafien la història oficial del país

Els premis Grammy són conservadors i progressistes alhora, fidel reflex dels Estats Units. I fins i tot pot passar que un mateix premi sigui totes dues coses alhora. És el que ha passat aquest any amb el guardó al disc de l’any, el Grammy més cobejat. L’ha guanyat Golden hour de Kacey Musgraves, un àlbum magnífic amb el qual l’artista texana ha inserit, o ha diluït, les arrels country en un format més pop sense perdre l’esperit crític que ja tenien els seus treballs anteriors. Per això mateix, per cedir a la temptació, algunes emissores de ràdio de country l’han menystingut, però tot i així el disc es va enfilar igualment fins al número 1 de les llistes de country i fins al 4 del Billboard 200. I a més, Golden hour de Kacey Musgraves també ha arrasat en les categories country dels Grammy: millor àlbum, millor cançó ( Space cowboy ) i millor actuació individual ( Butterflies ).

És a dir, el tomb cap al pop ha convençut la Recording Academy, que ha recompensat Musgraves tant amb els premis de country com amb el premi gros. És justament el que sistemàticament li nega als artistes de hip-hop. L’any passat Kendrick Lamar va acaparar els guardons de hip-hop, però la seva proposta no era prou pop, o era massa incisiva políticament, per endur-se el premi al millor disc de l’any. Per això a la gala que es va celebrar diumenge a Los Angeles no hi van anar artistes com el mateix Lamar i com Donald Glover, àlies Childish Gambino, guanyador aquest any del Grammy a la millor cançó, al millor enregistrament i al millor vídeo per This is America, a més d’un quart premi en l’apartat de hip-hop. Paradoxes dels Grammy. Ara que decideixen destacar una cançó realment subversiva en forma i fons, el guanyador no surt a les fotos...

Any de dones

Si l’ànima conservadora de la indústria és la que actua amb prudència, la progressista és la que reacciona davant les crítiques. Ho ha fet a mitges amb el hip-hop, i com que l’any passat hi havia poca presència femenina entre els guanyadors, l’acadèmia ha decidit esmenar-ho. A més de Musgraves, també han guanyat premis Grammy artistes com Dua Lipa (artista revelació), Cardi B (millor disc de rap), Lady Gaga, Ariana Grande, St. Vincent, H.E.R., Ella Mai, Cécile McLorin Salvant, Claudia Brant, Laurie Anderson i Brandi Carlile, entre d’altres. A més, les dones també han sigut protagonistes a la gala, en què va haver-hi actuacions amb significat intergeneracional com la que van compartir Dolly Parton i Miley Cyrus.

Pel que fa a l’èxit de Kacey Musgraves, no és una novetat. La cantant de Texas ja va ser tota una sensació quan va publicar Same trailer different park (2013), sobretot per la manera com va retratar la Nord-amèrica que hi ha més enllà de Nova York i Los Angeles a la cançó Merry go ‘round, un país on “si no tens dos fills als 21 anys, probablement moriràs tot sol”, on la gent es casa per avorriment i les addiccions no tenen cap glamur contracultural. Aquest retrat, que lliga amb el que han fet en altres temps músics com Bruce Springsteen sobre les badlands, ja va ser premiat amb un Grammy a la millor cançó. El següent àlbum, Pageant material (2015), aprofundia en les virtuts de Musgraves, que ja s’escampaven fora de l’àmbit del country. Els Grammy que han reconegut el disc Golden hour són una manera de recordar que no tot és homogeni en els Estats Units de majoria republicana, entre altres coses perquè hi ha artistes com Musgraves que apliquen una mirada crítica sense renunciar al lloc d’on venen. En aquest sentit, cal valorar que el folk feminista de Brandi Carlile hagi dominat els Grammy en les categories d’ americana amb l’àlbum By the way, I forgive you i sobretot la cançó The joke, un tema sobre els exclosos i els desposseïts. És especialment interessant que dos gèneres arrelats en la tradició com el country i el folk trenquin els estereotips i els prejudicis i segueixin aportant propostes crítiques amb el poder, ara representat per Trump però amb arrels profundes en la societat nord-americana.

El desafiament de Kacey Musgraves i Brandi Carlile, dues dones blanques, es complementa amb el de Childish Gambino, un home negre que a This is America il·lustra sense estetitzar què significa viure com a negre als Estats Units. La indústria musical ha premiat aquest al·legat contra el racisme, però alhora segueix deixant de banda les músiques llatines, confinades als Grammy llatins i testimonials als Grammy. Fora de les categories pròpies (pop llatí, jazz llatí i rock llatí i música mexicana), tot just hi havia dos artistes nominats: la cubana Camila Cabello en dos apartats pop i el colombià J Balvin i el porto-riqueny Bad Bunny com a participants en el megahit I like it amb Cardi B. Cap d’ells, per cert, amb premi.

Més continguts de