L'ADN confirma la troballa de les restes del rei Ricard III sota un aparcament
La Universitat de Leicester confirma que les restes trobades on al segle XV hi havia l'església de Grey Friars, són de l'últim rei anglès de la casa de York que va morir a la guerra de les Dues Roses
BarcelonaL'anàlisi d'ADN ha permès constatar que les restes localitzades al setembre en un aparcament de Leicester (al centre d'Anglaterra) pertanyen al rei anglès Ricard III, mort el 1485, segons ha confirmat avui la Universitat de Leicester. El responsable de l'equip arqueològic d'aquesta universitat, Richard Buckley, ha assegurat en roda de premsa que les proves demostren que l'esquelet trobat és, "més enllà de qualsevol dubte", el del monarca que va regnar del 1483 al 1485, l'últim de la casa dels York que va ser seguida per la dinastia dels Tudor.
L'estudi de l'esquelet, que presentava deu ferides (vuit al crani), ja oferia proves "altament convincents" que podia correspondre a Ricard III, l'últim monarca anglès mort en una batalla, però han estat les anàlisis d'ADN que finalment han confirmat el descobriment. Els científics van recollir el material genètic de la dentadura i el fèmur de les restes i els van comparar amb l'ADN de Michael Ibsen –descendent de la germana de Ricard III, Anna de York– i d'un altre dels seus descendents anònims. Els resultats van mostrar la coincidència entre el material genètic de Michael Ibsen i el de l'esquelet localitzat en el que va ser el cor de l'església de Grey Friars, enderrocada el 1538 i avui dia un aparcament, cosa que permet identificar-lo com el rei Ricard III.
Les tasques d'excavació a l'aparcament van començar a finals de l'agost passat amb l'ànim de trobar-hi la tomba del monarca, que, segons les ressenyes històriques, va ser enterrat a l'antic temple després de morir a la batalla de Bosworth Field el 1485. L'alcalde de Leicester, Peter Soulsby, va anunciar que, un cop confirmat que les restes mortals pertanyen a l'últim monarca anglès que va morir en batalla, seran transportades a la catedral de la localitat britànica.
Mort en batalla
Recordada com l'última gran batalla de la guerra de les Dues Roses (1455-1485) entre els partidaris de la Casa de Lancaster i els de la Casa de York, la seva fi va conduir a la caiguda de Ricard III i al començament de la dinastia Tudor amb Enric VII.
L'esquelet que es va trobar a principis de setembre estava ben conservat i gairebé complet, a excepció dels peus, amb curvatures a l'espina dorsal que indiquen que l'individu tenia escoliosi, cosa que coincideix amb les descripcions que es van fer del monarca en l'època. Tanmateix, els experts d'aquesta universitat desmenteixen la veracitat del retrat poc amable que en va fer el dramaturg William Shakespeare a 'Ricard III' i asseguren que aquesta imatge és deguda a les "històries difamatòries" que van circular entre els oponents i que van impulsar els que van acabar amb ell, els Tudor.
Fill menor del tercer duc de York, Ricard III va néixer el 2 octubre del 1452 i quan només tenia vuit anys, va perdre el seu germà gran, Edmund, i el seu pare en la batalla de Wakefield. Nomenat duc de Gloucester, el 1483, va succeir en el tron el seu germà Eduard IV, els fills del qual es van provar il·legítims i va regnar durant dos anys fins que van morir.
