L’ARA celebrarà 4 anys al Palau amb Els Amics de les Arts

El grup actuarà per quarta vegada en un escenari que consideren el “Maracanã dels llocs on pots tocar”

A vegades les coincidències poden arribar a fer creure que, contradient un tema de l’últim disc d’Els Amics de les Arts, sí que hi ha un destí que ens espera amb els braços oberts. L’ARA ha decidit celebrar els quatre anys del llançament del diari el 27 de novembre en un escenari especial, el Palau de la Música, el lloc on es va presentar en societat el novembre del 2010. I ho vol fer amb una festa, al costat d’amics i amigues que han sigut còmplices del projecte durant aquest temps. Per això calien uns convidats que hi posessin la banda sonora, i aquests seran Els Amics de les Arts, una de les bandes de música més populars del moment. La coincidència, però, ens la descobreix passejant pel Palau de la Música un dels amics, Joan Enric Barceló: “El terreny on jugues és important i el Palau és el Maracanã dels llocs on tocar. En tenim molt bon record, del doble concert de la primera gira, i vam poder repetir a la segona. Quan ens vau convidar a tocar-hi per quarta vegada, en aquesta festa per celebrar el vostre quart aniversari, el cercle va quadrar”. Si hi sumem que presentaran el seu quart disc, la cosa és preocupant.

Entre grup de turistes i grup de turistes, pugen a l’escenari Els Amics de les Arts (Barceló, guitarra acústica i veu; Dani Alegret, piano i veu; Ferran Piqué, guitarra elèctrica i veu, i Eduard Costa, melòdica, moog, xilòfon i veu). Des de dalt, els tres pisos de butaques queden molt a prop. Quan han actuat aquí, han notat l’alè de les muses que hi va fer esculpir Lluís Domènech i Montaner a principis del segle passat: “En tenim tants bons records com cançons. Cada cançó està vinculada a moltes emocions i il·lusions dipositades perquè els finals de gira, que és quan hem tocat aquí, sempre tens ganes que la feina que has fet durant dos o tres anys acabi amb un colofó final ben parit”, diu Barceló. “Els nostres seguidors tenen emmarcats els concerts al Palau, són una tradició, són emblemàtics”, afegeix Dani Alegret. Els músics els viuen com un esdeveniment de gala. “És el feng shui musical: a cada lloc reps una energia d’aquell espai”, afegeix Eduard Costa.

Confessen que, després dels bolos del Palau, se’ls van escapar les llàgrimes: suposava la culminació del somni que van batejar llavors com “del pis al Palau” -perquè la seva història, com és conegut, va començar en un pis d’estudiants compartit al carrer Muntaner-. Està ben documentat al blog del grup, que mantenen actiu, fins i tot amb iniciatives tan innovadores com fer streamings des del camerino just els minuts abans de sortir a tocar.

Primera gran cita a Barcelona

El concert de l’ARA no serà la culminació d’una gira sinó la celebració del seu punt àlgid. Els Amics de les Arts van publicar l’abril passat Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure, i aquest estiu el tenen atapeït de concerts. Només han tingut un contratemps, i és l’anul·lació de l’actuació al Teatre Grec, dilluns passat, per culpa de la pluja. Això vol dir que la nit que proposa l’ARA al Palau de la Música serà el primer gran concert d’Els Amics de les Arts a Barcelona de la gira 2014. Abans només hauran passat pel Sant Andreu Teatre, per inaugurar el cicle de música de petit format EnciSat!, del qual són impulsors, i ja n’han exhaurit les entrades.

Divendres van actuar a Mallorca, ahir a Tarragona, avui a Vilanova i la Geltrú, divendres que ve a Pineda de Mar, després al Festival de la Porta Ferrada, i així fins a la tardor. “Aquestes setmanes d’estiu m’agraden molt -diu Costa- perquè es genera un món a part del món. I quan tens la màquina greixada passen coses úniques. Òbviament, has de dosificar el cansament, i n’hem après molt, per estar al 100% a l’hora del concert”. Ferran Piqué tradueix l’eufemisme dosificar el cansament en un prosaic “Després del concert no anem a fer cerveses”. Tots fan una rialla per corroborar-ho. Però després de tants dies junts, ¿quan acaba l’estiu no s’odien a mort? “I ara! Acabes com quan tornaves de colònies, molt cansat però molt feliç, amb ganes d’explicar-ho a tothom”, descriu Alegret.

Un èxit covat a la xarxa

Els Amics de les Arts celebraran l’any que ve el desè aniversari de la banda, malgrat que l’èxit de veritat els va arribar tot just fa quatre anys. Després de dues maquetes que van distribuir gratuïtament a la xarxa i que van tenir una acollida sorprenent, van poder enregistrar el primer disc, Castafiore Cabaret (2008). Però el salt a la popularitat el van fer amb Bed & Breakfast (2009), del qual van vendre 45.000 còpies (va aconseguir dos discos d’or), i amb el qual van fer una gira amb 123 concerts. A mitjans del 2010 tots quatre van decidir apostar per fer créixer el grup, i es van alliberar d’altres compromisos laborals.

Des del principi, internet va ser un gran aliat per arribar als seguidors. El grup ha picat pedra i s’ha acostumat tant a autogestionar-se que ha acabat creant la seva empresa, Pistatxo, des d’on mouen tota la seva activitat. “Mai hem conegut l’altra cara de la moneda. Es parla de la indústria discogràfica, de quan es venien centenars de milers de discos, però no ho hem viscut, així que no podem comparar”, diu Alegret. “El 2.0 ens dóna llibertat creativa i de difusió. Quan vam començar a les discogràfiques no agafaven grups. Si hagués sigut per les discogràfiques, no hi hauria Els Amics de les Arts. Va ser la gent la que ens va escoltar, vam ser els nostres promotors en un primer concert a l’Apolo i vam crear un públic que després va voler un disc”, descriu Costa. “Internet ha eliminat intermediaris. Sense internet, nosaltres segurament no existiríem”, resumeix Piqué. “Com l’ARA, som nadius digitals. Compartim tot el que fem, creiem en l’ús de les xarxes, en l’oferiment de continguts. I és guai perquè són coses que encara no s’han escrit, que se’ns acudeixen perquè són divertides. Això ens fa singulars”, opina Barceló.

Tres Palaus i dos discos després, Espècies per catalogar (2012) i Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure (2014), el grup ha paït bé aquell èxit esclatant i se sent en una plàcida fase de consolidació. Què els ha donat la maduresa? “Els cabells blancs i la panxa!”, acorden rient. Costa hi posa les dosis de seriositat afirmant el que els han donat els anys: “Experiència, saber apreciar el que tenim i saber què volem”. “Ens recordem cada dia que som uns afortunats. Ho veus quan mires en perspectiva. Érem en un pis d’estudiants i ara parlem de tornar a omplir un Palau! És molt bèstia”, exposa.

Alegret creu que musicalment també viuen un moment “dolç”: “La sensació de combo és més perfecta, la comunicació dalt de l’escenari és automàtica, ens escoltem molt més, tenim la sensació de ser un sol instrument junts. I tot això s’aconsegueix tocant, tocant, tocant, fent múscul”. Barceló està satisfet que, en el terreny compositiu, hi hagi un tipus de cançons que la gent identifiqui com Els Amics de les Arts: “És una cosa que hem buscat durant molt temps, tenir una manera de fer cançons pròpia”. Alegret continua amb més millores: “Ens fa menys por arriscar-nos, a nivell de lletra i música. Posar harmonies a les quals la gent no està acostumada, lletres que no són de primera escolta... Ho hem fet i el públic ha respost molt bé”. És cert que també han perdut coses pel camí, però no se’n recorden, diuen. Com a màxim, Piqué es retrauria que els costa estar junts i no parlar de feina: “Això ho hem perdut”, afirma. Per això es veuen poc fora de la feina, “per salut mental”, diu Barceló, que està segur que, “quan el grup passi, quedarà l’amistat”.

Posicionar-se cantant en català

El lideratge de la banda està tan repartit com la conversa, que van lligant un darrere l’altre, puntualitzant-se, corregint-se i fins i tot contradient-se quan a l’Eduard se li acut de dir que les cançons de Georgie Dann són grans temes de l’estiu.

La barbacoa a part, l’estiu és la part bona de la feina. L’alegria, el sol i els paisatges salten a l’escenari: “La gira d’estiu és més directa, més enèrgica. Les cançons més lentes són les que acostumen a caure”. Els aforaments a l’aire lliure també permeten certa eufòria i sovint el públic dels seus concerts acaba recorrent a proclames polítiques, malgrat que els temes d’Els Amics de les Arts es mouen més entre l’amor i la ficció que no pas en el camp de la cançó protesta. “Als nostres concerts i als de tothom, et posicionis o no, passa: és una cosa de la gent”, admet Barceló. “Un concert és com un coliseu romà -il·lustra Costa-, el lloc on t’evadeixes, on deixes anar la passió. A més, estàs en comunitat i es creen sinergies, i comencen a sonar càntics. És una part de la societat que troba canals per expressar-se”. La seva posició política, en l’àmbit col·lectiu, diuen que la demostren amb els fets, no amb banderes: “Nosaltres des de dalt de l’escenari fem un exercici de normalitat: cantem en la nostra llengua al nostre país”, explica Alegret, que no es trobaria còmode barrejant qüestions polítiques amb el seu espectacle.

El concert de l’ARA serà el 27 de novembre, tres setmanes després de la data en què està prevista la consulta, el 9-N. Qui sap què haurà passat: cap d’ells no s’atreveix a fer d’endeví sense bola de vidre. “Serà un any calent i una tardor fogosa”, admet Barceló. “Tant de bo hàgim pogut votar, és el que tots voldríem -diu Alegret-. Vull ser optimista però em costa”.

Un concert obert a subscriptors i amics del diari

L’ARA va aparèixer als quioscos i la xarxa el 28 de novembre del 2010. Tres setmanes abans, però, i després d’una campanya per tot el territori per explicar el naixement del diari, es va celebrar una cerimònia de presentació, el 4 de novembre del 2010 al Palau de la Música Catalana de Barcelona, a la qual van assistir personalitats del món polític i de la cultura. Per això l’ARA ha volgut tornar a aquest lloc emblemàtic per celebrar el quart aniversari amb un acte que culminarà amb el concert d’Els Amics de les Arts (21.30 h) i que està obert a tothom, amb entrades a preus assequibles (d’11 a 30 euros). Fins al 10 d’agost els subscriptors del diari tenen prioritat per comprar entrades i a partir de l’11 ho pot fer el públic general. L’aniversari està patrocinat per Martini, Gas Natural Fenosa, Sorli Discau i Focus, amb la col·laboració de Gramona i Abacus.