L’OVNI il·lumina el trànsit fosc de la mort
L’edició d’enguany del cicle del CCCB està concebuda com un “ritual de pas”
BarcelonaL’edició d’enguany de l’Observatori de Vídeo No Identificat del CCCB, l’OVNI, no és com les anteriors. Com que les pel·lícules que s’hi podran veure estan centrades en l’experiència de la mort, els organitzadors l’han concebut com un “ritual de pas”. A més de pel·lícules de creadors com Eulàlia Valldosera, Jean-Gabriel Périot, Fabrizio Gatti, Martín Solá i Keith Sanborn, la programació inclou vídeos rituals, converses enregistrades, àudios i espais de silencis. L’OVNI finalitzarà diumenge i el contingut de cadascuna de les sessions no s’ha fet públic al complet, sinó que només se n’han anunciat les pel·lícules.
La mort de la qual parlen els treballs d’aquesta edició de l’OVNI, que porta per títol Camí de retorn. Visions, silencis, foscors, és tant la física com la “de l’ego”. Mentre que a Dying at Grace Allan King va recollir l’última experiència de cinc pacients de la unitat de cures pal·liatives d’un hospital de Toronto, Jean-Gabriel Périot va demanar a diversos interns d’una presó que expliquessin els seus somnis. La pel·lícula que en va sortir porta per títol Le jour a vaincu la nuit. La política i les guerres poden sumir les persones en una mort en vida i provocar decessos tràgics: a Familia chechena, Martín Solá va filmar un home txetxè de 46 anys, l’Abukabar, mentre participava en les danses rituals dels musulmans sufís txetxens. En cadascuna d’elles s’arriba a l’èxtasi, i per a Solá són un alliberament de tants anys d’ocupació. L’obra de Fabrizio Gatti és més descarnada: Così l’Italia ha lasciato annegare 60 bambini [D’aquesta manera Itàlia ha deixat que s’ofeguessin 60 nens] consisteix en imatges del mar i àudios en què es poden sentir els requisits burocràtics que la policia costanera posa a un vaixell de refugiats que els demana ajut perquè s’està enfonsant.
La mort al Marroc i l’Índia
Més enllà d’Europa i els Estats Units, el trànsit de la mort rep tractaments menys estandaritzats i controlats per les administracions: a l’OVNI es podrà veure un vídeo de la cerimònia de cremació del lama Khen Rinpoche i la cerca de pedres precioses entre les seves cendres. El videoartista Toni Serra, conegut com Abu Ali, presenta una conversa amb una dona que fa massatges a les dones que van als banys públics, ajuda a néixer nens i renta els morts del barri; i també un altre treball, titulat Dar al Ajira, sobre com una dona parla amb alegria i tendresa del procés de descomposició d’un cos. A l’Índia hi ha una secta els membres de la qual es mengen els cadàvers, i The Aghori s’endinsa en el costum d’aquests devots de Xiva que es mengen els cossos que no s’han incinerat a través del testimoni d’un antic enginyer que s’ha unit a aquest grup.
Hi ha persones que tenen capacitats especials per fer de mediadores en el trànsit de la mort. Xavi Hurtado va filmar la conversa de dos xamans colombians sobre la visió, i també, en una altra obra, els rituals sincrètics brasilers on es fa servir l’ayahuasca. Eulàlia Valldosera també ha abordat el pes d’aquestes figures que són com mèdiums amb les forces de la natura silenciades: “Estem abandonant la Terra mica en mica / deixant enrere el nostre servei a la humanitat i a la vida en general [...] Ajudem les persones a morir”, diu el text de presentació de Penelope has a voice.
