Els drets humans, a vegades, són un concepte abstracte i costa que es concretin. Aquest dissabte l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu va interpretar la Setena simfonia de Beethoven, les Quatre últimes cançons de Strauss i Ombra mai fù de Händel sota la cúpula de Miquel Barceló a la seu de les Nacions Unides a Ginebra. Era el Concert dels Drets Humans, i la música va sonar sota l’explosió de colors alegres, les estalactites i els mars revoltats de Barceló, a favor de les víctimes dels atemptats terroristes, especialment les de Cambrils i les de la Rambla de Barcelona. Hi ha moments que les tones de colors que l’artista mallorquí va abocar al sostre de la sala dels Drets Humans i de l’Aliança de les Civilitzacions semblen un planeta en erupció on pot succeir de tot (res tenebrós). Si a l’impacte visual s’hi suma l’energia rítmica de Beethoven, l’efecte és exaltador. Però música, art i discursos polítics van a ritmes diferents.

Miguel Ángel Moratinos, diplomàtic i president de la fundació Onuart, que organitza el concert amb Mediapro, va posar l’èmfasi en la importància dels drets humans i la necessitat de defensar-los. Tanmateix, fins que una periodista no el va posar sobre la taula, el conflicte català va ser inexistent. Moratinos va destacar la importància que les eleccions del 21 de desembre se celebrin amb el màxim respecte.

“El concert parla per si mateix, és un concert pels drets humans de tot el món”, va dir el director musical del Liceu, Josep Pons. “Alguna cosa hem de fer per les persones que estan sent perseguides. Unint música i art podem fer arribar una mica de confort a aquells que pateixen perquè no se’ls respecten els drets humans, en qualsevol lloc del món, sigui proper o llunyà”, va afirmar Tatxo Benet, soci de Mediapro. És la primera vegada que l’Orquestra del Liceu actua a la seu de les Nacions Unides a Ginebra. No és un escenari fàcil perquè és una sala de conferències que va ser concebuda per escoltar-hi discursos i no perquè hi vibrés la música. Els 73 músics de l’orquestra -“les petites Nacions Unides”, com la descriu Pons, perquè hi ha músics de trenta nacionalitats- que van viatjar des de Barcelona fins a la nevada i freda Ginebra tenien alguns dubtes sobre com s’hi encabirien i sobre l’acústica. Després de l’assaig, però, van respirar més tranquils. “Teníem molta curiositat per l’acústica, però ens ha complagut. M’ha recordat una mica la de les gravacions antigues -va dir Pons-. És emocionant per la gran bellesa de la sala i per la relació de les Nacions Unides amb Pau Casals”. El concert va començar amb l’ Ombra mai fù interpretada per la mezzosoprano xinesa Huiling Zhu i va continuar amb Beethoven: “És rock’n’roll”, va emfatitzar Pons. Després, les Quatre últimes cançons de Strauss amb la veu de la soprano canadenca Erin Wall, i per tancar, l’ Himne a les Nacions Unides de Pau Casals.

Si l’any vinent l’Orquestra del Liceu repetirà o no és una incògnita. “Totes les opcions estan obertes”, va assegurar Moratinos. Passi el que passi, els músics del Liceu van poder lluir-se, sobretot amb l’apoteòsica Setena de Beethoven: “Una orquestra d’òpera sempre està amagada al fossar, al servei de la veu, i en el moment que li toca el sol, floreix”, va dir Pons.

El concert es va poder seguir en streaming pel canal YouTube de Mediapro i la pàgina web del Liceu. Es podrà veure en més de 40 països i en diferit per RTVE i Televisió de Catalunya. Com va dir el portaveu de l’Aliança de les Civilitzacions, Nassir Abdulaziz Al-Nasser, els drets humans són vitals per a la inclusió: “Al món hi ha moltes cultures però només una humanitat”. Per entendre-ho, només és necessària una mica d’empatia.