L'artista Fina Miralles reivindica l'origen profà del Nadal a la Fundació Joan Miró

L'autora, una de les figures cabdals de l'art conceptual català, presenta fins a l'11 de gener la tradicional nadala de la fundació, titulada 'Fina, sembra, que uns altres ja recolliran'

Una mirada detallada a les figures del pessebre pot ser més reveladora del que es podria esperar. "Hi ha un àngel que no té sexe, una verge que mai ha engendrat, un home vell a qui li floreix la vara, i un bou i una mula, dos animals que no poden continuar el seu cicle reproductiu", afirma l'artista Fina Miralles (Sabadell, 1950), l'autora de la nadala d'enguany de la Fundació Joan Miró, titulada 'Fina, sembra, que uns altres ja recolliran'. "Enmig de tanta infertilitat, resulta que neix una criatura, el nen Jesús, i representa el germen de vida", subratlla l'artista, una de les figures cabdals de l'art conceptual català. En les edicions anteriors, els encarregats de realitzar la nadala van ser Perejaume, Ignasi Aballí, Tere Recarens, Antoni Llena, Fernando Prats, Jaume Pitarch i Eulàlia Valldosera. 

'Fina, sembra, que uns altres ja recolliran', que es podrà veure fins a l'11 de gener a l'entrada de la Fundació, aprofitant que l'escultura de Miró que sol haver-hi està en préstec a Istanbul, representa un retorn a les tradicions profanes que van quedar esborrades amb l'arribada del cristianisme. Consisteix en una bala de palla d'ordi feta en espiral amb la figura d'un bebè al damunt. "Ara en diem Nadal, però en realitat és el solstici hivernal. He volgut tornar al món profà, quan encara vivíem units als cicles de la naturalesa. El cristianisme va anar adaptant tots aquells ritus a les seves intencions. Diuen que ha nascut Jesús, quan en realitat es tracta del cicle natural de la llavor dins la terra, del renaixement de la vida i de l'aliment sobre la terra que acaba amb el solstici d'estiu. Amb aquest canvi vam perdre el vertader sentit de les coses", insisteix l'artista. El Jesús de la seva obra és molt més petit que la bala de palla, i en lloc d'un nimbe, està coronat amb tres rajos: "Són els rajos de la triunitat, de les forces de la natura que rep tot el planeta".

"Abans la gent sí que sabia llegir el llenguatge simbòlic", recorda Miralles. Pel que fa a la seva peça, que pot evocar el Miró primerenc que va immortalitzar el món rural en obres com 'La masia', 'Terra llaurada', 'La casa de la palmera' i 'Hort amb ase', el seu significat no es limita a una nova lectura del pessebre tradicional. La bala de la palla –"molt lluent, molt solar", subratlla Miralles– representa també el cicle del cereal en què es basa la cultura mediterrània. "La llavor del blat se sembla a l'hivern, surt el brot i aleshores s'adorm. Quan ve el bon temps surt la tija, l'espiga s'obre i es fa el gra, que es pot guardar a les sitges. Els romans podien sortir a fer la guerra quan tenien els graners ben plens. El cicle del cereal és la nostra base", conclou l'artista.

Més continguts de