Publicitat
Publicitat

L’eco de la Revolució Russa puja a l’escenari

Mariano Pensotti estrena a Salt ‘Arde brillante en los bosques de la noche’

Per escrutar els efectes de la tirania del cos en la societat contemporània, el dramaturg argentí Mariano Pensotti necessitava retrocedir fins a la Revolució Russa. “Fa temps que per a mi era una espècie d’obsessió. Com que enguany se’n compleix el centenari, era l’ocasió perfecta per explorar-la”, explica Pensotti. Inspirant-se en la figura de l’activista feminista soviètica Alexandra Kol·lontai, l’efemèride li ha servit d’excusa per estirar el fil d’algunes idees polítiques i artístiques vinculades a la identitat femenina, l’alliberament de la dona i la sexualitat. Són els conceptes que basteixen Arde brillante en los bosques de la noche, que el festival Temporada Alta porta demà al Canal de Salt en l’estrena del muntatge a l’Estat.

L’espectacle es fragmenta en tres parts per explicar tres històries: la d’una professora universitària amb una crisi personal, la d’una jove alemanya que torna a casa després d’anys fora i la d’una periodista que se’n va a l’Argentina a practicar turisme sexual amb homes russos. La Revolució Russa n’és el fil conductor a l’ombra, que el muntatge aborda sense caure en la idealització ni la nostàlgia, sinó des d’una mirada crítica.

A partir de cada relat, el dramaturg argentí planteja disjuntives polítiques a les vides dels personatges. “Parlen de la idea de control, de la violència dels cossos i de com el capitalisme els transforma en mercaderies per obtenir beneficis -explica Pensotti-. També debaten sobre com les persones estan manipulades i posen damunt la taula la dicotomia entre participar en la història o bé ser-ne un subjecte passiu”. Amb els articles d’Alexandra Kol·lontai com a guia, l’espectacle analitza l’ús del cos tant femení com masculí i aborda aquesta problemàtica vinculant-la amb la lluita de classes i els moviments socials actuals. Els personatges discuteixen en la seva quotidianitat, una opció amb la qual el dramaturg espera acostar l’obra als espectadors i aconseguir que surtin “amb moltes preguntes al cap”.

Una gran nina russa de ficcions

A banda d’estar units per la Revolució Russa, Pensotti també enllaça els tres relats d’una manera formal. Cada història s’explica des d’un gènere diferent. La primera pren forma a partir de titelles fets a imatge dels actors, la segona ho fa a través del teatre i la tercera es narra mitjançant una pel·lícula. Després, el muntatge recupera les tres històries per mostrar com cadascuna s’ha transformat a partir de les altres. Aquesta estructura escènica de ficcions dins de ficcions, que simula les nines russes, era segons Pensotti la forma que encaixava més per ensenyar “com cada relat té implicacions en els altres”.

El pes de la càrrega històrica i política de l’espectacle no fa que deixi de servir-se de moments de bogeria i humor en les tres històries, com tampoc d’una certa atmosfera esperançadora. El dramaturg apunta que la seva intenció és insinuar a l’espectador que “un altre món es possible” per convidar a la reflexió sobre el fet que el capitalisme “no és l’única manera en què es pot organitzar una societat”.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT