Literatura

Matar Donald Trump en comptes de Marchena: la finta de Lluís Llort "per no acabar com Valtònyc"

A la novel·la de ciència-ficció 'Temps mort' treu "tota la bilis contra la humanitat"

VALÈRIA GAILLARD / JORDI NOPCA

Ja de petit, recorda Lluís Llort (Barcelona, 1966), fantasiejava sobre què passaria si de cop tot i tothom s'aturés. "Què faria si tingués llibertat total?", barrinava el periodista i escriptor. En un restaurant se serviria l'ampolla de vi més cara, o bé, per què no?, obriria la boca sota el ruixador de cervesa. Això és el que fa Robert Camp, el protagonista de la novel·la de Llort Temps mort ( Crims.cat). D'entrada, el relat té un codi realista i el lector segueix el Robert, un barceloní de 34 anys a l'atur i amb mentalitat de perdedor, que rep la notícia que una parenta de qui desconeixia l'existència li ha deixat una bonica herència a Nova Orleans. Un cop instal·lat a la ciutat més gran de Louisiana, els esdeveniments s'acceleren i segueixen el tempo de cicles de 24 h. El gir cap a la ciència-ficció es produeix gràcies a un mecanisme misteriós que desencadena una paràlisi total, un temps mort en el qual el Robert se sent empès per una missió messiànica: matar Donald Trump. 

"A la pel·lícula L'home omega (Boris Sagal, 1971) , basada en la novel·la Soc llegenda de Richard Matheson, ja apareix la idea d'un món aturat, però amb un punt vampíric que no m'interessava tant", explica Llort. "Jo ho volia ajuntar amb el tema del Procés, perquè escric per esbravar-me, i pensava en una vendetta literària contra el rei i Marchena, però, tot i que m'agrada arriscar-me, no volia acabar com Valtònyc i vaig traslladar la trama als Estats Units", prossegueix. Així que, per curar-se en salut, va canviar el rei i Marchena per Donald Trump: "Ell personifica tota la porqueria del món on vivim", afirma Llort.

I què direm del Robert? A mesura que es desvela la seva personalitat s'atura qualsevol procés d'identificació possible: "És un personatge fosc, desganat, i culpa els altres; vaja, que és un penques". Llort, que reconeix que en la ficció pot fer coses que no s'atreviria a fer en la realitat, afirma haver-se inspirat en el personatge "automarginat" de Travis Bickle a Taxi driver, la pel·lícula de Martin Scorsese. Com ell, el Robert acaba amb una cresta. Val a dir que, un cop en el camp de la ciència-ficció, la violència esclata per assolir el gore. "En aquesta novel·la he tret tota la bilis contra la humanitat i aquesta violència expressa el menyspreu que sento", diu Llort

Jugant amb els referents del personatge –que amb prou feines llegeix però sí que ha vist pel·lícules–, Temps mort recull passatges de terror psicològic cinematogràfic que fan pensar en aquells casalots abandonats –com el que rep en herència– amb portes tancades amb pany i forrellat, golfes i pous. "He fet un ús del silenci com a element inquietant, primer a la mansió i després a l’exterior, que encara neguiteja més. Tot i que la vaig escriure al setembre, després vaig, vam, poder fer un tast d’aquest silenci estrany durant el confinament", somriu de biaix Llort. 

Després de la "dramèdia" Pes mort (2019), a la frontera del gènere negre com les anteriors  Herències col·laterals (2014) i No n’estiguis tan segur (2016) , Temps mort suposa el salt de Lluís Llort a la ciència-ficció com una manera de portar a l'extrem la crítica social. Els aldarulls provocats per la sentència contra els polítics independentistes també hi apareixen. "Ho vaig escriure just quan es va donar a conèixer la sentència, i era inevitable parlar d'aquella situació i de l'aeroport ocupat per la gent", diu. Pel que fa a l'ambientació a Nova Orleans, Llort assegura que, tot i que no hi ha estat, s'ha documentat de valent i ha comptat amb l'ajuda de Raül Bruna i Salvador Macip, que li han aportat la part més vivencial i de referents nord-americans.

'Crims.cat', una col·lecció de novel·la negra en català que ja supera els 50 títols

El 2011 l'equip de l'editorial Alrevés i Àlex Martín van començar a idear Crims.cat, una col·lecció de novel·la negra que va presentar els dos primers títols el mes de gener del 2012, Història de mort, d'Andreu Martín, i Torn de nit, d'Agustí Vehí. "Nou anys més tard podem dir que tenim una gran generació d'escriptors dedicada al gènere negre. Quan vam començar teníem la voluntat de crear un segell significatiu que aplegués autors consolidats i impulsés noves veus", explica Àlex Martín Escribà, que des de Salamanca, on és professor universitari, ha aixecat un catàleg que ja supera el mig centenar de títols. 

Els precedents inspiradors de Crims.cat són clars per a Àlex Martín, que ha dedicat assajos i articles al gènere, l'últim dels quals ocupa el número 50 de la col·lecció, Escrits policíacs (2020). " La Cua de Palla, d'Edicions 62, i La Negra, de La Magrana, són referents. Són col·leccions que es recorden amb amor i malenconia. Però això ha passat sobretot al cap dels anys. En aquest sentit, sempre recordo unes paraules d'un professor que vaig tenir a la universitat, Enric Sullà, i que llavors no vaig entendre: «Els filòlegs treballem per a la posteritat»", explica.

Noms consagrats, noves veus i traduccions

La vocació "eclèctica" –d'autors i territoris representats– de la col·lecció ha permès que en el catàleg hi convisquin noms consolidats com Rafael Vallbona, Teresa Solana i Jordi de Manuel amb veus més joves, el cas de Ferran Grau, Sebastià Bennasar i Xavier Aliaga. "A Crims.cat hi conviuen autors del Principat, de les Illes Balears i del País Valencià: aquesta era una intenció des del principi", admet Martín. També hi havia la voluntat de traduir autors sobretot mediterranis, de la tradició francesa, italiana i portuguesa, la majoria dels quals inèdits en català i castellà. L'últim nom que hi han afegit és el de Marie Vindy, però ha anat precedit de François Thomazeau, Mario Zambújal i Sandrine Collette.

"Ser editor d'una col·lecció, i fent-ho amb l'intervencionisme que em caracteritza, és esgotador –admet Martín–. Ara mateix tinc uns quinze títols emparaulats. Hi ha autors que, sense ser estrictament del gènere, negregen: el joc, la innovació i la contaminació són fonamentals perquè el negre es reinventi constantment". Martín reconeix que Crims.cat "ha greixat una maquinària que no té aturador". A més dels autors que ja han repetit (Martín, Vallbona, Bennasar...), la col·lecció ha esperonat la creació de Llibres del Delicte (2013), l'impuls de Lo Marraco Negre, de Pagès Editors (2017), i l'arrencada aquest 2020 de la col·lecció negra d'Univers.