Arts escèniques

Lluís Pasqual: "Jo no he maltractat mai ningú"

L'exdirector del Teatre Lliure parla per primera vegada de la seva dimissió ara fa dos anys

"Jo no he maltractat mai ningú", ha dit aquest dissabte Lluís Pasqual a El suplement de Catalunya Ràdio, on ha trencat un silenci de més de dos anys després de la dimissió com a director del Teatre Lliure, acusat de "tracte vexatori sistemàtic" per part de l'actriu Andrea Ros i també posat en qüestió per part del  manifest de Dones i Cultura. "Després de les acusacions van sortir més de 800 persones que van dir el contrari d'aquell manifest –ha afegit–: l'únic que va passar va ser que vaig exigir un comportament professional a l'actriu esmentada quan em va dir que aquell dia no faria allò que li demanava. Jo li vaig demanar que ho fes llavors". 

Quan se li ha preguntat si mai "es va passar de la ratlla", Pasqual ha contestat: "No, perquè vaig molt en compte. Ferir la sensibilitat d'algú porta un assaig cap a una altra banda, i això no és el que vull". A l'hora de descriure la situació que es va donar el 2018, que va acabar amb la dimissió de Pasqual  el setembre d'aquell any, ha dit: "Al Lliure s'estaven produint dues tendències que es creuaven, una de funcionariat i una altra que era un reflex més del Lliure, més artesana i de col·lectiu. Sempre he intentat que no es colés el funcionariat en el que jo faig. Si això passa, el teatre mor. Jo tenia una part del personal del Lliure en contra per aquest motiu. És per això que vaig decidir plegar".

Contra el "fals feminisme"

"Quan la política es cola en una institució, malament", ha assegurat Lluís Pasqual. "En el moment que es va produir aquest accident es va polititzar tot: s'hi va barrejar l'independentisme, el fals feminisme... I això feia una bola que t'obligava a explicar-te i justificar-te, més enllà de la feina com a director". Pasqual ha carregat també contra el "fals feminisme". "El fals feminisme és el que utilitza el feminisme per imposar unes idees –ha dit–. Aquestes 300 o 400 persones que firmaven el document en contra meu no existien. Resulta que eren tres. No ho vaig dir jo, sinó la Montserrat Barderi en un article a El Punt Avui.

A l'entrevista, Lluís Pasqual ha explicat també que els dos llocs on se sent més bé al món són "el mar" i "una sala d'assaig". D'aquest segon espai ha dit que és "un lloc on es poden traspassar totes les regles mentre se sigui conscient que allò és un joc". Valdria la pena "insistir en aquesta paraula", ha afegit: "Fins i tot en les tragèdies més dures, no passa mitja hora sense que faci una broma per descarregar l'ambient".

Lluís Pasqual cobrava el doble que el conseller de Cultura

"Un director, si no té els altres, és incapaç de fer res –ha dit en relació a la pandèmia, que ha definit com una catàstrofe–. La nostra matèria no són els actors, sinó l'energia que hi ha al damunt de l'escenari, que cal equilibrar perquè arribi de la millor manera possible al públic". Pasqual ha dit que ha aprofitat el confinament per llegir, per mirar sèries –cosa que no feia fins ara– i, sobretot, per cuinar, una de les seves grans aficions. Entre els seus projectes de futur, Pasqual voldria combinar la direcció escènica amb l'ensenyament.

Lluís Pasqual (Reus, 1951) és un dels fundadors del Teatre Lliure i al llarg de la seva trajectòria ha dirigit el Centro Dramático Nacional, l’Odéon i la Biennal de Venècia de Teatre. El dia 1 de setembre del 2018, després de set anys dirigint el Lliure, va anunciar que deixava la institució després de ser acusat de "tracte vexatori sistemàtic" per part d'alguns treballadors en un manifest del col·lectiu Dones i Cultura. Des de llavors, Pasqual ha dirigit el teatre Soho de Màlaga, propietat d'Antonio Banderas.