LITERATURA

El Llull busca fer diana amb traduccions a l’anglès i de prestigi

“Des de la presència com a convidada d’honor a la fira de Frankfurt 2007, la literatura catalana ha travessat la crisi d’una manera molt competitiva”, deia ahir Àlex Susanna, director de l’Institut Ramon Llull, durant el balanç de traduccions publicades d’obres en català a altres llengües. La paraula que encapçalava el dossier era “consolidació”, perquè des de l’inici de la crisi, el 2008, el nombre de traduccions s’ha mantingut amb un lleuger retrocés, i ha passat de les 114 d’aquell any a les 112 de l’exercici 2014. Així i tot, hi ha hagut variacions importants: el 2011 la xifra va ser força superior a l’actual (135) i el 2012 es va retrocedir una mica (102).

“Durant els primers anys d’història del Llull ens vam marcar uns objectius per augmentar el nombre de traduccions -va dir-. Al cap d’un temps, quan ja havíem assolit una xifra important, vam passar d’aplicar uns indicadors quantitatius a uns de qualitatius. Ni les llengües, ni les traduccions ni les editorials on es publiquen els llibres tenen la mateixa dimensió, envergadura i qualitat”. És per aquest motiu que el balanç de les 112 traduccions del 2014 va ser positiu. Ha sigut un any en què “han aparegut obres cabdals en editorials de prestigi”, com és el cas de la publicació d’ El quadern gris de Josep Pla a la New York Review of Books, o la traducció d’ Incerta glòria a l’anglès, publicada per MacLehose Press i que va ser escollida com un dels deu millors llibres de ficció per The Economist. “Per primera vegada la segona llengua a la qual s’han traduït més obres ha sigut l’anglès”, va precisar, amb un total de tretze, precedida del castellà i seguida de llengües com l’italià, el francès, el polonès i el suec.

El 2016, a la Fira de Varsòvia

“És ressenyable l’interès creixent de Polònia pel que fa a les traduccions -va exposar Susanna-. El 2014 n’hi va haver vuit. Un dels objectius que tenim de cara al 2016 és participar en la Fira del Llibre de Varsòvia”. Amb la presència la tardor passada a la Fira de Göteborg s’ha confirmat que els països nòrdics també se senten atrets per les lletres catalanes.

El 2015, amb un pressupost inicial de 220.000 euros d’ajut a la traducció i de 90.000 euros per a la promoció -la mateixa xifra que l’any anterior-, es donarà suport a la traducció alemanya d’ Incerta glòria, a la versió anglesa de Vida privada, de Josep Maria de Sagarra, i a la Solitud de Víctor Català en italià, entre d’altres. De narrativa contemporània destaquen les tres traduccions de L’altra, de Marta Rojals (italià, neerlandès, francès), i l’aparició de Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, en xinès.

El Llull va inaugurar ahir al vespre la Biblioteca Bernard Lesfargues, especialitzada en traduccions d’obres escrites en català. Hi ha 4.324 títols en 66 llengües, tot i que el catàleg inicial sencer consta de 8.427 llibres, amb les obres originals catalanes, les publicacions de l’Institut i recursos d’ensenyament.