ARTS ESCÈNIQUES

Mag Fest: màgia, il·lusió i bomboneria al Teatre Victòria

El producte màgic era molt variat i gairebé tot de gran categoria

‘Mag Fest’ TEATRE VICTÒRIA 26 D’ABRIL

Les gales, de teatre, de cinema, de màgia o del que sigui, són una mena d’espectacle que perquè funcioni s’ha de presentar com qui regala bombons. Has d’oferir un bon assortiment de producte, amb gustos diversos, presentat dins d’una capsa i un embolcall que brillin, que facin il·lusió. I en el cas de la màgia, a més, il·lusionisme. Al Mag Fest que dimecres es va presentar al Teatre Victòria -on s’estarà fins al 7 de juny-, el producte màgic era molt variat i gairebé tot de gran categoria.

Voronin, d’Ucraïna, per exemple, un mag d’un estil sorprenent, va construir una actuació mig en càmera lenta que, a part de presentar trucs senzills molt ben fets, feia morir de riure amb un exercici continuat d’autoironia. Hun Lee, de Corea del Sud, va oferir un número de manipulació de cartes molt fi, molt elegant, que tenia un gir sorprenent. A meitat de número s’aturava i tot el que havia fet fins llavors ho tornava a repetir enrere, fent un rewind. Els trucs continuaven sent màgics, però ara ho eren a l’inrevés.

Sos & Victoria, alemanys, van presentar un número de fregolisme que, amb un estil exagerat i tirant a hortera, et deixava bocabadat per la rapidesa dels seus canvis de vestuari. Com s’ho fan? Charlie Mag, de Barcelona, feia preguntar-te d’on coi treia la quantitat de coloms que feia aparèixer amb un simple moviment de mà. I si, al final del número, encara estaven vius. I Jorge Blass, de Madrid, tot i la seva simpatia i l’originalitat dels seus trucs, potser es complicava la vida amb massa aparells tecnològics (drons, càmeres...).

Els bombons, doncs, eren tirant a excepcionals, però l’embolcall, potser per una qüestió de pressa o per ser la gala inaugural, no tenia -sí- màgia. La banda sonora i la il·luminació no eren prou treballades i no hi havia un lligam que, amb una idea clara i neta, enfilés estilísticament tot l’espectacle. I és una llàstima, perquè, de vegades, la presentació és el que més recordes d’un regal.

Més continguts de