MÚSICA

Mahler posa la cirereta del pastís del 20è aniversari del Liceu

L'Orfeó col·laborarà per primer cop amb el teatre per vivificar la 'Resurrecció"

Josep Pons, titular de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu, assaja la Resurrecció de Mahler amb una samarreta negra travessada per un llamp. I és que el compositor requereix un gran vigor i un desplegament inèdit de músics: una orquestra ampliada a un centenar d'instrumentistes i un doble cor. Per primer cop, encara que pugui semblar estrany, l'Orfeó Català col·laborarà amb el de la casa en un estol total de cent cinquanta cantaires. La cita serà aquest diumenge 1 de març al Gran Teatre del Liceu. "No hi havia cap mena de dubte que per al vintè aniversari havíem de fer la Resurrecció de Mahler, una simfonia que comença amb una mort i acaba amb una resurrecció", explica Pons.

D'altra banda, i sempre en el marc de les celebracions de l'aniversari de la reobertura del Liceu després de l'incendi, l'Orquestra i el Cor del Liceu faran una petita gira pel territori amb un altre dels hits mahlerians, que Visconti va popularitzar en la seva adaptació a la gran pantalla de La mort a Venècia, de Thomas Mann. Es tracta de la Cinquena, una peça que es podrà escoltar a l'Auditori Enric Granados de Lleida, que s'escau que celebra el seu 25è aniversari (8 de maig); al Teatre Kursaal de Manresa (9 de maig) i al Teatre Auditori de Sant Cugat (10 de maig).

"Mahler és el paradigma del compositor –argumenta Pons–, però en la seva època va ser molt criticat, deien que era ensucrat, superflu; fins i tot Schönberg el va criticar, tot i que després va rectificar". El mateix director exposa les dificultat de dirigir aquestes obres sense caure en el "sucre": "S'ha de mesurar molt perquè ell està al límit i el que pretén és assolir la sublimació". I afegeix: "És molt fàcil enlluernar i més difícil il·luminar".

Més que un repte –"Cada partitura és un repte, per a nosaltres", diu Conxita Garcia, directora del Cor del Liceu–, cantar una simfonia implica un treball d'estil, el propi de Mahler, que, segons Pons, és més proper al de Wagner. "A tothom li fa molta il·lusió cantar la Resurrecció perquè fa molt temps que no es fa, i alguns la cantaran per primer cop: han agafat la partitura amb moltes ganes", comenta Garcia.

Pel que fa a l'Orfeó, Pablo Larraz assenyala que ja van fer aquest títol amb Dudamel per girar l'any passat i que, per tant, s'hi senten molt còmodes. "El fet de poder col·laborar amb el Liceu diu molt de la bona salut de les relacions entre les dues institucions". De fet, qui va col·laborar de manera regular amb el teatre líric, apunta Pons, és el Cor de Cambra de l'Orfeó. Els papers solistes els assumiran la soprano Chen Reiss i la mezzo Karen Cargill.