Malalts per l’art egipci, de Terenci Moix al cosí de Churchill

El Museu Egipci de Barcelona reuneix 105 peces de la col·lecció de la Fundació Arqueològica Clos en una exposició que explica la història de 50 col·leccionistes: des d’un rodamon fins a metges eminents

Emilio Rotellar (1921-2002) va ser el primer metge que va fer una diàlisi a l’Estat, el 1957, a l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona. Daniel Marie Fouquet (1850-1914) també va ser metge, i va intentar frenar l’epidèmia de còlera al Caire el 1881. En canvi, l’holandès Conny van Rietschoten (1926-2013) va tenir una vida més plàcida, ja que és recordat per vendre l’empresa familiar d’instal·lacions elèctriques per dedicar-se de ple a la seva passió: navegar. És l’únic que va guanyar dues vegades la Whitbread Round the World Race, considerada la regata més dura. Tot i així, com es pot veure a la nova exposició del Museu Egipci de Barcelona, aquestes personalitats d’orígens i professions diverses estan units per un mateix tret: van ser els propietaris d’obres que ara formen part de la col·lecció de la institució. “Enguany la Fundació Arqueològica Clos fa 25 anys i hem volgut posar en valor la nostra col·lecció. Hem volgut retre-li un homenatge, però no des del valor egiptològic de les peces, sinó des de la perspectiva dels seus propietaris anteriors; és a dir, des del col·leccionisme”, afirma la directora del Museu Egipci de Barcelona, Maixaxa Taulé.

La col·lecció del museu està formada per 1.200 peces, 800 de les quals han sigut adquirides durant l’últim quart de segle. La mostra, que porta per títol Passió per l’Egipte faraònic. 200 anys de col·leccionisme al Museu Egipci de Barcelona, està comissariada pel conservador del museu, Luis Manuel Gonzálvez,i inclou 105 peces. A través d’aquestes obres es poden conèixer les històries de 50 col·leccionistes. En el cas d’Emilio Rotellar, la institució va comprar la major part de la seva col·lecció, i en el de Daniel Marie Fouquet i Conny van Rietschoten va adquirir, entre d’altres, una estela on apareixen Cleopatra i una destral de combat, respectivament. “Descobrim personatges molt diversos, com ara pastissers, costureres, refugiats, militars, nobles, arqueòlegs, metges... que tenen en comú la passió per Egipte”, explica la directora. Hi ha personatges més excèntrics, com ara un empresari que es va casar només quan va trobar una dona que li recordés la reina Nefertari i el rodamon Max Willborg, que va treballar en oficis tant pintorescos com encantador de serps, taxidermista, empleat del zoo privat d’un magnat del Marroc i assistent en un tanatori. I històries més domèstiques, com ara una estatueta d’un personatge noble que va pertànyer al pintor i col·leccionista Sebastià Junyer i més endavant al sogre de Jordi Clos, Joaquim Casellas.

Obres de museus anglosaxons

La compra més significativa en bloc que ha fet Jordi Clos són 14 peces que el Museu d’Art de Toledo, a Ohio, va posar a la venda l’any 1992 per aconseguir recursos per comprar pintura moderna. “Mentre aquí estàvem en plena eufòria dels Jocs Olímpics, els Estats Units i el Japó patien una recessió econòmica important i va sorgir l’oportunitat de fer aquesta compra. El matrimoni Clos hi va anar personalment i hi ha l’anècdota que en aquell moment només es podien portar uns determinats diners per persona i es van fer acompanyar per amics per portar-ne més”, explica Taulé. A més d’aquest museu, hi ha obres que van pertànyer al Museu de Belles Arts de Boston i al Museu Pitt Rivers de la Universitat d’Oxford, i a personatges com el cosí de Winston Churchill i Lord Carnarvon, que va finançar l’excavació durant la qual es va trobar la tomba de Tutankamon. “El nom dels col·leccionistes fa pujar els preus de les obres només si són mediàtics, com és el cas de les antiguitats que van pertànyer a Peggy i David Rockefeller i que van sortir recentment a subhasta a Christie’s”, afirma Maixaixa Taulé. “Normalment les obres no arriben amb aquest currículum -afegeix-, sinó que n’hem conegut els antics propietaris amb més profunditat després d’anys d’estirar fils”.

En alguns casos coincideixen la importància del col·leccionista i una peça emblemàtica, com el taüt de fusta de cedre del sacerdot Cnumhotep, que va formar part del potentat Saiyid Khashaba Pasha, que va tenir el permís del Servei d’Antiguitats Egipci per fer excavacions en diversos jaciments.

Dones úniques

Entre els col·leccionistes representats a la mostra hi ha dues dones que tenen una història fascinant. Natacha Rambova és coneguda sobretot perquè va ser la segona dona de Rodolfo Valentino, però va brillar amb llum pròpia després de trencar amb el director del Ballet Imperial Rus. “Quan vam estirar el fil vam descobrir una dona excepcional que va triomfar, amb molta discreció, en tots els camps on es va endinsar”, diu Taulé. “Era una apassionada del simbolisme i les arts escèniques -afegeix- i Cecil B. DeMille la va contractar per fer vestits i decorats per a les seves pel·lícules”. Va ser en aquest context que Rambova va conèixer Rodolfo Valentino. “Els seus biògrafs afirmen que ella va ser la creadora de la imatge de latin lover de Rodolfo Valentino”. Es va començar a interessar per l’egiptologia després que Valentino li regalés un pectoral ara propietat del Museu Egipici -Terenci Moix el va lluir a les fotografies promocionals de la novel·la El arpista ciego - i va deixar de banda la vida de Hollywood per investigar. “Va estudiar tombes importants de la Vall dels Reis i fins i tot va coincidir amb Howard Carter a Egipte. També va treballar per la Universitat de Pennsilvània i va escriure articles científics importants”.

Una altra dona extraordinària de l’exposició és Lady Meux. “Sembla que volia ser actriu i es va casar amb un empresari cerveser amb molts diners. Era una dona molt excèntrica per al Londres del seu temps. Va muntar una pista de patinatge coberta a casa seva i al jardí hi va col·locar una de les portes de Londres que s’havia enderrocat. Assajava per Londres en un cotxe de cavalls conduït per ella mateixa i amb dues zebres en lloc de cavalls”. Tot i això, va exercir d’editora d’una obra sobre els ascetes del primer cristianisme de l’important egiptòleg Wallis Budge, però el Museu Britànic no va acceptar l’oferiment quan Lady Meux els va voler donar la seva col·lecció de 1.700 peces egípcies.

Quatre històries de l’antic Egipte fins al segle XX

La faraona Cleopatra

L’estela de la faraona Cleopatra durant una escena d’ofrenes que va pertànyer al regatista Conny van Riestschoten està exposada de manera permanent a l’àmbit que el Museu Egipci dedica als faraons.

La història més antiga

Aquest plat d’alabastre és la peça amb història més antiga de les que s’han documentat al Museu Egipci: va ser cedit al Museu de Belles Arts de Boston el 1878 pel col·leccionista C.Granville Way.

El cap del taüt d’un home

Les peces egípcies del Museu d’Art de Toledo (Ohio) van ser adquirides pels fundadors del museu, el matrimoni Libbey, gràcies a l’èxit que havien assolit amb la seva empresa de fabricació de vidre.

L’anell d’un metge referent

El nefròleg Emilio Rotella, el primer que va fer una diàlisi a l’Estat, anava a les inauguracions del Museu Egipci amb aquest anell d’or d’un sacerdot anomenat Sa-Neith. El museu el va comprar als seus hereus.

Més continguts de