Manel, al Primavera Sound: el triomf de l'actitud i un repertori tan impecable com engrescador

BarcelonaQuan tens 55 minuts per fer-te valer en un festival, el millor és tirar pel dret. És el que han fet Manel, l'únic grup català programat en els escenaris principals del Primavera Sound, els de l'esplanada infinita. Els ha tocat obrir l'H&M pràcticament a les set de la tarda i davant d'un públic prou nombrós i majoritàriament català (eren pocs els que no corejaven les cançons) que ha acompanyat el quartet en un camí cap a l'eufòria.

Sacrificant els temes menys festivalers de l'últim disc i, per tant, renunciant als contrastos rítmics i emocionals, han ofert un vibrant concentrat de 10 temes amb la cançó 'Jo competeixo' com a pedra de toc. Aquesta peça l'han tocat cap a la meitat de l'actuació i ha demostrat diverses coses. Per exemple, la seguretat gairebé intimidant amb què Guillem Gisbert la defensa, una actitud que ha encomanat també a altres moments, com els crits desafiadors a 'Benvolgut'. 'Jo competeixo' també evidencia que els Manel del 2016 tenen un so rotund i sòlid. Si a sobre proposen un repertori com el d'avui, difícilment poden fer altra cosa que no sigui vèncer i convèncer.

Han començat amb la ferocitat elèctrica de 'Les cosines' i, amb l'ímpetu implacable del ciclista Peter Sagan, han avançat amb instint depredador. Una 'Ai, Dolors' d'aires tropicals ha obert una seqüència especialment imbatible amb 'Jo competeixo', 'La serotonina' i 'Benvolgut', abans de donar-ho tot en un esprint final que el públic ha seguit cantant i ballant: 'Teresa Rampell' i 'Sabotatge'.