Màxim Huerta va ser condemnat el 2017 a pagar 243.000 euros per frau fiscal

El ministre de Cultura va facturar 798.520 euros del 2006 al 2008 a través d'una societat

El ministre de Cultura i Esport, Màxim Huerta , va ser condemnat l'any passat per haver defraudat a Hisenda 218.332 euros amb una societat que va constituir l'any 2006 quan treballava com a presentador de televisió. El titular de Cultura va ser condemnat a pagar 243.000 euros, incloent recàrrecs i interessos pels tres exercicis fiscals , segons informa ' El Confidencial'.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM ) va condemnar Huerta en dues sentències del maig del 2017 per haver deixat de pagar la quantitat corresponent als exercicis fiscals del 2006, 2007 i 2008, quan va facturar 798.521 euros a través de la societat Almaximo Profesionales de la Imagen SL , de la qual era l'únic accionista i administrador des del gener del 2006 . Així, el titular de Cultura va tributar per l'impost de societats i no per l'IRPF, com hauria d'haver fet, de manera que va eludir "els tipus impositius progressius i més elevats d'IRPF" i, a més, "va augmentar indegudament el capítol de despeses". Com a conseqüència, del total d'ingressos dels tres exercicis, 798.520 euros, només en va tributar per IRPF 21.860.

Hisenda va canviar els criteris fiscals el 2012, justifica el ministre, que és quan va descobrir el frau del presentador i va imposar-li una multa de 365.938 euros. El frau original va ser de 218.322 euros, que corregits amb la pujada de l'IPC equivaldrien a 253.253 euros. Huerta ha declarat a 'El Confidencial' que està "al corrent " de totes les seves obligacions tributàries "des de ja fa uns quants anys". I ha afegit que " la regulació fiscal a què fa referència l'article es refereix als exercicis 2006, 2007 i 2008 " . De tota manera, el TSJM no va acceptar els recursos del ministre en considerar que no va actuar "de bona fe" sinó que va intentar eludir impostos. No va arribar a ser acusat de frau fiscal perquè en cap dels exercicis la quantitat superava els 120.000 euros. Segons les dues sentències del TSJM, Huerta es va deduir per activitats artístiques 43.770 euros el 2006, 80.481 el 2007 i 24.451 el 2008, havent declarat només per serveis professionals o rendiments del treball 44.400, 43.065 i 60.000 euros, respectivament. 

Demanen la dimissió

El ministre a avançat a primera hora a Onda Cero que no pensa dimitir i que es tracta d'un problema de "Màxim Huerta i no del ministre". La portaveu del PSOE, Adriana Lastra, ha tret importància al fet dient que no es tracta de tenir diners en paradisos fiscals sinó que "es va deduir coses que no es podia deduir i després ho va solucionar".

Tant el PP com Podemos, a través de Pablo Iglesias, han demanat la dimissió del Ministre o bé el seu cessament. "Espanya no es pot permetre que el govern de Sánchez tingui ministres reprovats com els tenia Mariano Rajoy", ha dit Iglesias. "Nosaltres som clars: suport al govern en les coses justes que faci i quan sigui capaç de demostrar que es poden fer les coses de manera diferent al PP".

Per la seva banda, la portaveu de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha anunciat aquest dimecres que demanaran la compareixença al Congrés dels Diputats del ministre de Cultura perquè expliqui la seva condemna el 2017 per frau fiscal. "Davant unes afirmacions d'aquesta gravetat han de donar explicacions. El més sensat és que vagi al Congrés i doni tota la informació necessària sobre els fets", ha afirmat en roda de premsa des del Parlament. En funció de les explicacions que doni Huerta, decidiran si també en demanen la seva dimissió.

Unes despeses qüestionables

Segons una altra informació d'El Confidencial, Huerta hauria passat com a despeses d'activitat artística, que feia a Madrid, el manteniment d'un apartament situat a la costa d'Alacant. L'immoble està a 400 quilòmetres d'on tenia la seu social l'empresa en qüestió, de la qual era accionista únic. Segons 'El Confidencial' només un 32,4% de les despeses presentades eren realment vinculades a l'activitat de la seva empresa.

Més continguts de