ART

Miró al món

Joan Miró va morir el dia de Nadal de fa 33 anys. Commemorem aquest aniversari amb un recorregut per alguns dels grans museus i ciutats que acullen les seves obres

L’art de Joan Miró també satisfà els viatgers més empedreïts. Les seves obres no només es poden veure en els grans museus europeus i nord-americans, sinó també al Japó, Austràlia i Sud-amèrica, en institucions com el Museu Nacional d’Art Modern de Tòquio; el Museu d’Art de Yokohama; el museu d’art contemporani internacional Rufino Tamayo, a Mèxic; el Museu d’Art Contemporani de Caracas, i la National Gallery de Canberra, a Austràlia.

Joan Miró va morir el dia de Nadal de fa 33 anys, i commemorem aquest aniversari amb un recorregut per algunes de les institucions que va impulsar ell mateix i els seus hereus i per alguns dels grans museus i ciutats que acullen les seves obres i el seu art públic.

1. Fundació Joan Miró, Barcelona

La casa gran de l’artista ha tornat a mirar als seus propis orígens: a l’abril va inaugurar una nova presentació de la col·lecció permanent a la planta baixa de l’edifici, als espais on Josep Lluís Sert i el mateix Miró havien decidit penjar grans obres com L’esperança del condemnat a mort.

La Fundació Joan Miró també va ser pionera pel que fa a la presència de l’art contemporani a Barcelona i, sense deixar de banda aquest vessant de la seva activitat, encara té camí per recórrer aprofundint en el coneixement del llegat de l’artista, com es va poder veure l’any passat amb l’exposició Miró i l’objecte. Als arxius hi conserva prop de 8.000 dibuixos i tota l’obra gràfica.

2. Fundació Pilar i Joan Miró, Palma

Els amants de Miró tenen una cita imprescindible a Palma: els tallers mallorquins de l’artista. El més cèlebre dels dos és el de Son Boter, obra de també de Josep Lluís Sert i que es conserva tal com el va deixar Miró. L’origen d’aquesta fundació es remunta al 1981, quan Miró va donar els edificis i un conjunt de la seva obra perquè es creés un centre cultural. El museu que hi ha al complex és obra de Rafael Moneo, que va dialogar amb el lirisme mironià des de la contenció.

3. Casa de Serralves, Porto

La incorporació de la ciutat de Porto a la llista de grans llocs mironians al setembre no ha sigut senzilla. Les 78 obres de l’artista que es poden veure a la Casa de Serralves fins al 28 de gener formen part de les 85 que el Banc Portuguès de Negocis va adquirir el 2006. Quan el banc va ser nacionalitzat van passar a mans de l’estat portuguès, que va desistir de subhastar-les arran de la polèmica i la pressió mediàtica. La mostra porta per títol Materialitat i metamorfosi i el primer ministre portuguès, António Costa, va afirmar durant la inauguració que la col·lecció es quedarà “definitivament” a Porto. Entre les peces més destacades hi ha mitja dotzena de les pintures sobre masonita del pintor.

4. Espai Joan Miró, Madrid

La Fundació Mapfre ha sigut l’última beneficiada de la política dels hereus de Joan Miró de compartir amb el públic les seves col·leccions. Després de fer dipòsits a la Fundació Joan Miró, a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma i a Es Baluard, Mapfre va obrir a mitjans de desembre un Espai Miró a la seva seu amb 65 obres. La cirereta del pastís són les cinc peces que Alexander Calder va regalar a Miró com a senyal d’amistat.

El gran centre de referència de Miró a Madrid és el Museu Reina Sofia. Guarda més de 500 obres de l’artista, moltes de les quals hi han ingressat com a pagament dels drets de successió dels hereus. Com que només n’exposen una petita selecció a la col·lecció permanent, el Reina Sofia ha organitzat una exposició de Miró titulada Miró: la experiencia de mirar, que es podrà veure el 2017 a Buenos Aires i el 2018 a Lima i Santiago de Xile.

5. Fundació Maeght, Sant Pau de Vença

Aimé Maeght va ser un dels galeristes cabdals de Joan Miró, i també el d’altres grans artistes del segle XX com Alexander Calder, Fernand Léger, Alberto Giacometti i Marc Chagall. Quan va obrir la seva fundació a Sant Pau de Vença -la seu també és de Sert- va reservar un espai als jardins per a Miró, que va crear un Laberint en diàleg amb la natura i dos grans vitralls gegantins.

6. Mas Miró, Mont-Roig del Camp

MONT-ROIG DEL CAMP

L’edifici que protagonitza la cèlebre La masia havia de començar a rebre públic aquest any, però el projecte s’ha hagut de redefinir perquè el ministeri de Foment no va convocar els ajuts de l’1,5% cultural amb què comptava la Fundació Mas Miró. Però sí que compta amb un ajut de la Generalitat de 159.000 euros i recursos propis per arrencar al llarg del 2017 la recuperació del taller de Miró.

El Mas Miró no només és art, també és la relació de l’edifici amb la natura de l’entorn. La Fundació Mas Miró té previst desenvolupar un projecte de caràcter social per tornar a conrear les 10 hectàrees de terres que envolten el mas. “Treballem en la línia que una part del Mas Miró sigui visitable tan aviat com es pugui”, afirma la directora del projecte, Helena Juncosa.

7. Centre Georges Pompidou, París

La capital francesa és dins l’univers mironià el descobriment de les avantguardes i una relació continuada i fructífera al llarg de tota la vida de l’artista. El Centre Georges Pompidou li va correspondre amb la formació d’una de les grans col·leccions de la seva obra, amb més de 160 obres, algunes de les quals molt emblemàtiques, com el tríptic format Blau I, Blau II i Blau III i La masovera. El Museu Picasso de París també conserva una obra emblemàtica de Miró: un autoretrat que va regalar a l’artista malagueny.

8. Museu Albright-Knox, Buffalo

Els Estats Units són un altre dels contextos mironians més rellevants, des dels anys 30. S’hi poden contemplar algunes de les seves grans obres, com La masia, que és a la National Gallery de Washington. La llista d’institucions mironianes inclou alguns dels grans museus del país, com el MoMA, el Guggenheim, el Metropolitan, el Museu d’Art de Filadèlfia i l’Arts Institute de Chicago. El Museu Albright-Knox, a Buffalo, conserva una altra obra apassionant, El carnaval d’Arlequí, d’on prové el globus terraqüi que il·lustra aquestes pàgines.

9. Obres públiques, des de Barcelona fins a Chicago

El paviment del Pla de l’Os, a la rambla de Barcelona; la Dona i ocell del Parc de l’Escorxador, i el mural de l’aeroport del Prat es converteixen en el punt de partida d’un viatge per la trentena d’obres públiques i murals de Joan Miró a Espanya, França, Alemanya, Suïssa i els Estats Units. Una de les més conegudes és Parella d’enamorats dels jocs de flors d’ametller, a La Défense, a París. La maqueta és a la Fundació de Barcelona.

Més continguts de