Música

Montserrat batega a ritme de Beethoven en l'inici de temporada del Liceu

L'insòlit concert inaugural va vehicular un missatge d'esperança en una comunió musical

La basílica de Montserrat es va convertir diumenge al vespre en un plató de televisió per acollir el concert Del dolor a l’esperança, amb què el Gran Teatre del Liceu obre amb gran pompa la seva temporada més incerta, la 2020/2021. Presentat com una "cerimònia universal que connecta natura, espiritualitat, art i consciència", el concert va començar a les nou del vespre –no podia ser abans a causa de les vespres–, amb l'entrada dels infants de l'Escolania de Montserrat i els cantaires del Cor del Gran Teatre del Liceu: una desfilada solemne de gairebé deu minuts amb repic de campanes inclòs. El pare Manel Gasch va ser l'encarregat de donar la benvinguda, tot recordant els estralls que ha provocat la pandèmia. "Molts ancians han mort en la soledat més freda i els joves estan desconcertats", va dir. Però prenent el Rèquiem de Mozart del programa com a exemple, va assenyalar el vincle existent entre dolor i esperança, la llum que s'obre entre les tenebres que evoca el Lux æterna amb què es clou triomfant.

Atès que el concert es podrà veure per Televisió de Catalunya el 27 de setembre al matí, una gran càmera voleiava per la nau central enfilada en una grua –el desplegament era tal que només hi faltaven drons– i una altra enfocava el públic des del mateix cambril de la Moreneta per gravar una bancada heterogènia: el president de la Generalitat, Quim Torra, la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, el president del Liceu, Salvador Alemany, espectadors i mecenes del teatre i els pares d'escolanets junts al fons. Els dos cors van entonar l’adaptació de Virgencita, d’Arvo Pärt, una peça breu d'estrena que va marcar el to espiritual de la nit. L'escolania es va retirar i l'Orquestra i el Cor del Liceu van abordar el Rèquiem de Mozart, que es va convertir en una mena de rèquiem interruptus per una sèrie de textos que recitaven membres d'entitats del Raval. El so es perdia irremeiablement per la immensitat de la nau i es creava una bombolla reverberant. Val a dir que els prop de seixanta cantaires del cor estaven, a més, separats entre ells, per la qual cosa el so encara fluïa més esfilagarsat i en descomunió amb els instruments de l'orquestra.

Per sort, el quart moviment de la Novena simfonia de Beethoven, amb els seus flautins entremaliats, els seus ritmes gairebé discotequers i la seva trempera melòdica, van fer oblidar l'acústica sacra. El geni de Beethoven, amb el seu missatge laic de pau i germanor, va fer bategar la basílica i semblava que la Moreneta, d'un moment a l'altre, es posaria a seguir el ritme amb els peus des del seu tron daurat. A més, la il·luminació de la nau, ara blava, ara taronja, ara vermella, propiciava una certa ebrietat dels sentits enduts pel remolí de notes. El concert, dirigit amb vigor per Josep Pons, va comptar, a més, amb un estol diví de veus solistes: la soprano Nadine Sierra, la mezzosoprano Elina Garanca, el tenor Xabier Anduaga i el baix Tareq Nazmi. 

D'altra banda, la notícia esbombada per les xarxes –i que es va escampar entre el públic abans d'acabar el concert– que al Teatro Real de Madrid s'havia suspès la funció per les protestes per la manca de distància entre el públic dels pisos superiors, va fer empassar saliva al director general del Liceu, Valentí Oviedo, i també a l'artístic, Víctor Garcia de Gomar: ara són més conscients que mai que tots els focus estan posats en com resolen el trencaclosques de l'aforament i la reubicació dels abonaments perquè la cultura, efectivament, sigui segura. La pròxima cita –aquesta ja més convencional– de la temporada és el concert extraordinari de Sondra Radvanovsky i Piotr Beczala el 27 de setembre, i aquí sí que no hi haurà exercicis espirituals que valguin.