Mor Laura Almerich, guitarrista de Lluís Llach

El cantautor li va dedicar 'Laura', un dels seus temes més populars

Cada nota del nom de Laura Almerich està marcada per la veu de Lluís Llach. Almerich va ser durant la major part de la carrera del músic, des del 1969, la seva companya d'escenari, la seva guitarrista, la seva amiga i confident. Llach li va dedicar una de les cançons més estimades i populars de la seva discografia, 'Laura', que li va regalar per sorpresa al final d'un concert i va enregistrar al disc 'Campanades a morts' del 1977. És mítica l'ocasió en què la van cantar durant l'actuació que Llach va oferir al Camp Nou el 1985, quan la guitarrista no va poder contenir l'emoció i va interrompre el seu solo entre llàgrimes; allò es va convertir en una de les imatges de l'històric concert. Laura Almerich ha mort aquest divendres als 78 anys després d'una llarga malaltia. Les seves despulles seran dissabte al tanatori de Sancho de Ávila, a Barcelona, el mateix lloc on diumenge es farà una cerimònia civil a les 11:50 del matí, a l'Oratori C.

Almerich, nascuda el 1940, havia començat de ben petita en el món de la música amb el piano i posteriorment es va especialitzar en la guitarra clàssica, l'acordió, el teclat i la marimba i la viola de roda. Els fans del músic gaudien veient dalt de l'escenari la presència menuda i discreta però eficaç i resolutiva de la intèrpret –"els ulls inquiets, el cos altiu"– que acompanyava Llach amb la guitarra i les veus, i a vegades l'acordió o el piano. La seva formació clàssica l'havia portat a formar part del Quartet Tarragó, fundat pel seu mestre de guitarra, Gracià Tarragó, que la va introduir en la Nova Cançó fent de segona guitarra al primer disc de Maria del Mar Bonet. Dos anys després el mànager de Llach la va fitxar com a banda per al músic quan la va conèixer en un concert del de Verges al Palau de la Música. Van cantar per primera vegada junts per Sant Esteve el 1969 i al llarg de 38 anys passarien per escenaris com l'Olympia, el Romea, el Liceu i centenars d'altres auditoris fins a Verges, on en el concert de comiat del cantant el 2007 el públic li va regalar dos temes corejats de cap a peus, 'L'estaca' i 'Laura', que va ser l'últim tema que va sonar en una altra nit històrica, un detall per veure el poder d'aquesta cançó.
Llach li va dedicar a Almerich un altre tema, 'Roses blanques', amb lletra de Martí i Pol, del disc 'Rar' (1994), on descrivia l'entesa amb la guitarrista només amb el gest i la mirada. Els dos músics van continuar compartint amistat i intimitat després de retirar-se de la música. De fet, ella l'acompanyava alguns dies en la feina parlamentària de Llach i encara va recollir en el seu nom el Premi Enderrock 2018.
Avui, la lletra de Llach, que li desitjava un camí harmoniós, ressona més que mai. El nom de Laura sempre més anirà acompanyat d'aquesta música.
I si l'atzar et porta lluny,
que els déus et guardin el camí,
que t'acompanyin els ocells,
que t'acaronin els estels;
i en un racó d'aquesta veu,
mentre la pugui fer sentir,
hi haurà amagat sempre el teu so,
Laura.

Més continguts de