Música

Mor Pedro Iturralde, saxofonista i pioner del jazz a Espanya

El músic navarrès tenia 91 anys

El saxofonista, clarinetista i compositor navarrès Pedro Iturralde ha mort aquest diumenge als 91 anys. Iturralde va ser, juntament amb el pianista català Tete Montoliu, un dels grans pioners del jazz a Espanya, i també un dels impulsors del jazz flamenc als 60.

La trajectòria d'Iturralde, professor del Conservatori de Madrid i col·laborador de l'Orquestra Simfònica de RTVE, va arrencar a principis dels 40 –quan tocava com a músic professional en pobles de Navarra– i arriba pràcticament fins al present, amb discos com Entre amigos (2014). El 1992 va rebre el Premi a la Creació Musical, Literària i Plàstica de la Comunitat de Madrid.

El músic, considerat una de les grans figures del jazz espanyol, va alternar al llarg de la seva vida les tasques pedagògiques amb la interpretació musical. De formació autodidacta, després d'una primera etapa a Navarra i una segona a Logronyo –va poder ampliar els estudis de violí i piano gràcies a un contracte en un cafè– va fer la primera gira internacional amb només 18 anys. Es va treure la carrera sencera de saxofon al Conservatori Superior de Madrid en només un any.

Un músic hiperactiu

Després de gires pel Líban, Grècia, Itàlia, Turquia, França i Alemanya als anys 50, Iturralde es va integrar a l'orquestra de Manny Kelly, on va fer les seves primeres gravacions. Els primers EP que va publicar són Manny Kelly (1961) i ¡Aquí está Manny Kelly! (1961) i, ja en solitari, Flamenco twist (1961). Juntament amb el seu quartet de jazz va tocar gairebé cada dia durant una dècada al Whisky Jazz Club, a Madrid, amb músics com Donald Byrd, Gerry Mulligan, Tete Montoliu i Lee Konitz.

El 1967 Iturralde va gravar a Alemanya –impulsat pel productor discogràfic Joachim E. Berendt– el disc Jazz flamenco, en què va col·laborar amb el guitarrista Paco de Lucía. Una altra gravació memorable és la que va fer el 1968 amb el pianista Hampton Hawes per enregistrar, al costat del seu quartet, Pedro Iturralde Quartet Featuring Hampton Hawes. El disc es va gravar entre les 3 i les 6 d'una matinada de febrer, després d'un concert al Whisky Jazz Club.

El 1972 es va traslladar als Estats Units per estudiar al Berklee College of Music, de Boston, pel qual va ser becat. Aquest mateix any li va ser concedit el primer premi en un concurs de composició, a la ciutat de Mònaco, amb la peça Like Coltrane. El 1978 va guanyar de nou un premi, aquest cop el segon premi de composició, al Festival de Mònaco, amb la composició Toy.

Iturralde va col·laborar amb l'Orquestra Nacional d'Espanya i amb l'Orquestra Simfònica de RTVE, així com amb l'Orquestra de Cambra de Víctor Martín, al marge de les seves actuacions clàssiques, a duo, amb el pianista Agustín Serrano. Així mateix, van destacar les seves aparicions al costat del Cuarteto Homenaje, amb el qual va gravar el disc Sax a Pel, el 1994; o al costat de L'Ensemble de Saxofons de Lió. També cal ressaltar la seva tasca com a compositor de bandes sonores de pel·lícules, entre les quals destaca la direcció musical i composició en la pel·lícula El viaje a ninguna parte, de Fernando Fernán Gómez.