Mor als 103 anys el poeta xilè Nicanor Parra

Santiago de Xile/BarcelonaEl poeta xilè Nicanor Parra ha mort aquest dimarts als 103 anys, segons ha confirmat el ministre de Cultura xilè, Ernesto Ottone.

Poeta, matemàtic i físic, un dels grans 'antisistema' de l'univers poètic i creador de l''antipoesia', Nicanor Parra va revolucionar el llenguatge dels versos desafiant la tradició amb el més cru llenguatge quotidià. Germà gran de la folklorista Violeta Parra, Nicanor Parra va néixer el 5 de setembre del 1914 a Sant Fabián de Alico (Xile). Llicenciat en ciències exactes i Físiques per la Universitat de Xile, després es va especialitzar en mecànica avançada a la Universitat Brown de Rhode Island (EUA) i va ampliar la seva formació a la britànica d'Oxford. Va compaginar els versos amb l'ensenyament. El 1996 va deixar les classes de mecànica teòrica, després d'una docència de 51 anys a la Universitat de Santiago de Xile, on va fundar l'Institut d'Estudis Humanístics de la Facultat d'Enginyeria juntament amb un altre poeta 'totterreny', Enrique Lihn.

Apassionat defensor de la democràcia, el 1988 va participar al seu país en el Frente Amplio de Intelectuales por el No, que es va constituir amb motiu del plebiscit de reafirmació convocat pel general Pinochet per a aquell any. Es va donar a conèixer al públic espanyol el 2001, amb l'exposició 'Artefactos visuales', que va reunir 267 treballs pràctics del cicle Homenaje Multidisciplinario Antiparra Productions, un espai de crítica a l'etapa actual de consum i globalització presentat a les capitals xilena i espanyola amb gran èxit.

En la seva obra hi figuren títols com 'Cancionero sin nombre' (1937), 'Poemas y antipoemas' (1954), 'Obra gruesa' (1969), 'Antipoemas' (1972), 'Artefactos' (1972), 'Sermones y prédicas del Cristo de Elqui' (1977), 'Coplas de Navidad' (1983), 'Poesía política' (1983), 'Hojas de parra' (1985), 'Páginas en blanco' (2001), 'Discursos de sobremesa' (2006) y 'Obras completas & algo +' (2006).

Nicanor Parra ha estat reconegut amb el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana (2001) i altres guardons com el Premi Municipal de Santiago (1937 i 1954), el Premi del Sindicat d'Escriptors de Xile (1954), el Nacional de Literatura de Xile ( 1969), l'Internacional de Literatura Llatinoamericana i del Carib Juan Rulfo (1991). A més posseeix la Medalla Abate Molina de la universitat xilena de Talca (1998), la Medalla Rectoral de la Universitat de Xile (1999) i el Premi Bicentenari de la Universitat i la Corporació del Patrimoni Cultural xilenes (2001).