Mor als 80 anys el director Joel Schumacher

BarcelonaVa rebentar taquilles, va descobrir estrelles i va dirigir grans pel·lícules, però també va ensorrar franquícies i molts crítics es van acarnissar amb els seus treballs. Joel Schumacher va fer de tot a Hollywood: va triomfar i va fracassar, sempre a la seva manera, sorollosa i espectacular. El director de Batman forever i Un dia de fúria ha mort aquest dilluns als 80 anys a causa d'un càncer a la seva casa de Nova York.

Schumacher era una rara avis de Hollywood per molts motius, però sobretot perquè la de director era la seva segona carrera: abans de dedicar-se al cinema va triomfar en el món de la moda dissenyant els aparadors per a les botigues més exclusives de Manhattan. Però el cinema tirava més que el disseny i va marxar a Los Angeles, on va aconseguir les primeres feines com a responsable de vestuari a El dormilega, de Woody Allen, de qui es va fer amic. Woody Allen va recomanar-li que si acabava sent director no llegís mai les crítiques.

Un bon consell, perquè els primers films de Schumacher no van tenir gaire bona acollida: ni la comèdia fantàstica La increïble dona minvant, ni el vehicle de lluïment per a Mr. T Els bojos del taxi, ni el retrat d'un grup d'amics universitaris a St. Elmo's, punt de trobada, que ja destacava per l'olfacte del director per detectar el talent de futures estrelles com Demi Moore i Andie MacDowell. Millor acollida va tenir la magnífica Joves ocults, una comèdia de terror sobre un grup d'adolescents enfrontats als vampirs que infesten una petita ciutat de Califòrnia. Un d'aquells vampirs era un altre diamant en brut, Kiefer Sutherland, a qui Schumacher va repescar el 1990 per protagonitzar Línia mortal, un drama sobrenatural sobre un grup d'estudiants de medicina que juguen amb la mort per explorar el més enllà.

Joel Schumacher no tenia problemes en combinar el cinema d'acció efectista d'aquests títols amb drames burgesos com Un toc d'infidelitat o el melodrama romàntic Escollir un amor, dissenyat per capitalitzar l'èxit recent de Julia Roberts amb Pretty woman. I a continuació, com si fos un altre director, Schumacher firmava una de les pel·lícules més corrosives i polèmiques dels 90, Un dia de fúria, en què un Michael Douglas acabat de sortir d'Instint bàsic era un oficinista frustrat que esclatava contra la societat i descarregava la seva ràbia urbi et orbi. Potser el que tenien en comú totes les seves pel·lícules era l'olfacte comercial, que no va minvar en el sòlid drama judicial El client, amb uns magnífics Tommy Lee Jones i Susan Sarandon.

El díptic superheroic

La seva bona ratxa a les taquilles el va catapultar a una de les primeres franquícies superheroiques, la de Batman, que buscava relleu a Tim Burton. Les dues pel·lícules que Schumacher va dirigir de l'heroi van acabar definint la seva imatge a Hollywood, però no de manera positiva. Batman forever va reiniciar la saga amb un nou protagonista (Val Kilmer) i dos malvats amb carisma, Tommy Lee Jones (Harvey Dent) i Jim Carrey (Enigma), canviant la foscor gòtica de Burton per una lluminositat pop sense por al ridícul que va revoltar molts crítics i fans del personatge. La recaptació, tanmateix, va ser prou bona per fer un segon intent, Batman i Robin, però ni tan sols dues estrelles com George Clooney (el nou Batman) i Arnold Schwarzenegger (Mr. Ice) van evitar un daltabaix a la taquilla que va carregar-se la franquícia fins a l'arribada de Christopher Nolan al rescat. A Schumacher el perseguiria per sempre el fiasco de la pel·lícula i els mugrons dels uniformes de Batman, assenyalats com a exemple de l'estridència kitsch de la pel·lícula.

Entre Batman i Batman va firmar l'entretingut thriller judicial Temps per matar, amb el segell Grisham i, per tant, continuista d'El client, però la seva carrera posterior està marcada per la feliç dispersió de gèneres: va saltar de la comèdia drag (Ningú no és perfecte) al drama bèl·lic (Tigerland) o del musical de Broadway (El fantasma de l'òpera) a un trepidant thriller d'acció, Última trucada, protagonitzat pel seu últim descobriment, Colin Farrell. La carrera cinematogràfica de Schumacher no va oferir grans alegries en els últims anys i va acabar amb una nota falsa, el thriller d'invasió domèstica Sota amenaça. Perdut l'olfacte comercial i amb molts anys de bagatge, Schumacher es va retirar del cinema però va seguir oferint entrevistes sucoses, en què parlava sense pèls a la llengua de tot: la seva vida sexual (afirmava haver tingut sexe amb més de 10.000 homes), la seva carrera (es penedia d'haver dirigit el díptic de Batman) i Woody Allen, a qui defensava de les acusacions de Mia Farrow. Era, clarament, una espècie en vies d'extinció a Hollywood.