INSTITUCIONS CULTURALS

«No es pot salvar la SGAE sense acabar amb el sistema de ‘la roda’»

L’entitat és expulsada de la CISAC, la confederació internacional

Els escàndols en la gestió segueixen causant estralls en la Societat General d’Autors i Editors (SGAE). La Confederació Internacional de Societats d’Autors i Editors (CISAC), que agrupa 239 societats d’autor de 122 països, troba insuficients els “avenços positius” que ha fet i ahir va decidir expulsar-la almenys durant un any. La mesura, presa ahir a la matinada a Tòquio, és fruit del procés sancionador que van obrir al desembre contra les pràctiques de gestió i la conducta reiterativa de l’entitat. “S’han proposat una sèrie de canvis favorables -reconeixen- que encara no han estat aprovats per l’assemblea general de la SGAE”. El comunicat, que també alerta de “la gran preocupació” que representen les nombroses denúncies que han interposat a la SGAE, assenyala com a males pràctiques “el tracte discriminatori entre titulars de drets i l’aplicació de procediments de repartiment de manera no equitativa”. Abans de l’expulsió -que es pot aixecar si hi ha garanties d’un canvi de rumb- la CISAC ja va retirar la SGAE del consell directiu de l’organització de manera preventiva el març de 2018, i ara reclama “solucions que siguin realment duradores”.

És el mateix que els demanava aquesta setmana el ministeri de Cultura, que dimarts els va donar un ultimàtum. En cinc dies hauran de detallar les mesures preses per evitar una intervenció judicial. Les més importants són adequar els estatuts a la normativa europea de propietat intel·lectual, instaurar el vot electrònic en totes les votacions i que el repartiment de drets atribuïbles a les obres musicals emeses a la tele de matinada -un sistema conegut com la roda - no superi el 20% del total dels ingressos que la SGAE rep de les cadenes. Aquest percentatge la CISAC vol que es rebaixi al 15%, i això que en els últims anys ha superat el 40%.

La roda és a l’ull de l’huracà que assota la SGAE. El guionista i membre de la vicepresidència de la junta directiva de la SGAE Antonio Onetti creu que la situació no s’ha resolt perquè l’entitat “segueix en mans de la roda ” i que són els mateixos beneficiats pel sistema els que van elegir la presidenta actual, la soprano Pilar Jurado (amb més recaptació, els beneficiats pel sistema computen més vots). El portaveu de la Coalició Autoral -que aglutina 400 socis-, Manuel Recio, també creu que la junta “es mou sota els fils de la roda ” i recorda que no han complert “cap dels tres requeriments ministerials” en “un enfilall d’incongruències i mitges veritats dels tres últims presidents”. “No es pot salvar la SGAE sense acabar amb la roda ”, sentencia el dramaturg Fermín Cabal, un altre dels membres de la vicepresidència de la junta.

Pilar Jurado va ser elegida presidenta de la SGAE al febrer, després de quatre mesos de polèmic mandat del gaiter José Ángel Hevia, que va ser destituït. Durant aquests tres mesos s’han aprovat uns nous estatuts que suposadament responen a les exigències imposades per la nova llei de propietat intel·lectual, la ratificació dels quals està prevista per al 24 de juny en l’assemblea general de la SGAE. Ahir Jurado es mostrava optimista amb els canvis i demanava als socis que votessin.

Malgrat tot, Cabal creu que els nous estatuts també “beneficien la roda ” i que “en última instància” plantejaran separar els escriptors, els coreògrafs i els professionals de la dansa i l’òpera perquè no hagin de pagar pels errors dels músics. Manuel Recio es mostra més taxatiu i afirma que “l’única solució possible” és que l’expulsió de la CISAC acceleri la intervenció judicial de l’entitat “abans que se’n vagi en orris”. El president de l’associació Drets d’Autor de Mitjans Audiovisuals (DAMA), el cineasta Borja Cobeaga, creu que existeix una “alternativa” a la SGAE, que no canvia per “mandra”.

Més continguts de