Cultura 31/10/2016

Nova traducció de ‘Sota el volcà’, l’obra mestra de Malcolm Lowry

Viena en publica la nova versió, a càrrec de Xavier Pàmies

i
Jordi Nopca
3 min
El novel·lista Malcolm Lowry (1909-1957) només va publicar en vida la novel·la de joventut Ultramarine i Sota el volcà.

BarcelonaSota el volcà, de Malcolm Lowry, dóna gruix i sentit a la col·lecció El Cercle de Viena”, diu l’editora Isabel Monsó. Marcel Riera, que forma part del consell assessor, afegeix: “Lowry és un autor maleït que ràpidament es va convertir en clàssic”. L’operació de Viena té, en aquest cas, un precedent en la mateixa col·lecció, L’escuma dels dies, de Boris Vian. Els editors en van encarregar una nova traducció a Jordi Martín Lloret, publicada el 2013, 25 anys després de la versió de Jaume Fuster. En el cas de Sota el volcà han confiat en Xavier Pàmies, que des de Gran Sertão: riberes, de João Guimarães Rosa, ha traduït obres d’autors portuguesos (António Lobo Antunes, José Saramago), francesos (Annie Ernaux, Irène Némirovsky) i, sobretot, nord-americans i anglesos (Philip Roth, Jane Austen, Harper Lee, Lorrie Moore, Mordecai Richler, Henry James, John Cleland, Teju Cole).

Sota el volcà m’ha fet suar molt, però, com més gran és el repte, més gran és també la satisfacció -reconeix Pàmies-. Hi havia una primera traducció de Manuel de Pedrolo [publicada el 1973], però quan la vaig consultar em va fer la impressió que estava molt inspirada en la versió castellana”. Pàmies inclou un extens apartat de notes al final del volum per enriquir “l’univers de Lowry”.

Dotze hores decisives

La novel·la transcorre en un sol dia -de les set del matí a les set de la tarda- al Mèxic de 1938, i està protagonitzada per Geoffrey Firmin, ex-cònsol britànic que pateix un gran trasbals quan reapareix la seva exdona, la Yvonne. “La relació triangular que explica el llibre es completa amb la visita del germanastre de l’excònsol, Hugh, que havia tingut una aventura amb la Yvonne”, recorda Isabel Monsó. És una novel·la “rica en referències literàries -diu Pàmies-: hi ha al·lusions a la Bíblia i a Shakespeare, però també a El paradís perdut de Milton, el Faust de Goethe i la Divina Comèdia del Dant”. El traductor recorda que “és la història d’una degeneració, el descens a l’infern de l’èxconsol explicat en tercera persona”.

“Després de ser rebutjada per tretze editorials, Sota el volcà va ser publicada el 1947”, explica Matthew Tree, que manté un vincle molt especial amb l’escriptor: el seu avi era l’encarregat d’enviar-li la pensió que el pare de l’escriptor li havia assignat per mantenir-lo lluny de casa. “Els Lowry formaven part de l’alta burgesia de Liverpool, i en Malcolm, alcohòlic des dels 14 anys, es va convertir ràpidament en l’ovella negra de la família”, continua Tree. A més d’enviar-li la pensió, l’avi de Tree es va cartejar amb Lowry, que va viure a Mèxic, els Estats Units i el Canadà. “Va morir deu anys després de publicar Sota el volcà, i el meu avi, després de llegir-ne la necrològica, va decidir cremar les cartes personals que Lowry li havia escrit -diu Tree-. El pare no va dormir durant dues setmanes sabent que aquest tresor s’havia perdut per sempre”. El 1962, la novel·la sortia a la prestigiosa Penguin Modern Classics, i el 1999, es col·locava a l’onzè lloc de la llista de les 100 millors novel·les del segle XX de la Modern Library. “A les novel·les realment bones no hi passa res -opina Tree-. Un cop descobreixes Sotà el volcà no l’oblides, és una gran experiència de lectura”.

De Kawabata a Proust

El Cercle de Viena va publicar els seus primers títols l’any 2007, La casa de les belles adormides, de Yasunari Kawabata, i El riu, de Rumer Godden. L’objectiu era publicar clàssics del segle XX fins llavors inèdits en català. Van començar i van continuar amb novel·les breus com ara El festí de Babette, d’Isak Dinesen i La llegenda del sant bevedor, de Joseph Roth, tot i que no van trigar a atrevir-se amb la poesia (el Kavafis d’ Una simfonia inacabada ). El 2009 van aconseguir el premi Llibreter amb Winesburg, Ohio, de Sherwood Anderson, i un any més tard publicaven el primer volum d’ A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust, en traducció de Josep Maria Pinto, projecte encara en curs del qual ha d’arribar l’any vinent la segona part de Sodoma i Gomorra. El consell editorial de la col·lecció està integrat per Isabel Monsó, Marcel Riera, Àlex Susanna i Enric Viladot: en nou anys de feina han anat expandint el catàleg amb títols de Raymond Radiguet ( El diable al cos ), Joseph Conrad ( Amb la corda al coll ), Rebecca West ( El retorn del soldat ), Thomas Hardy ( Lluny del brogit del món ) i Alexander Lernet-Holenia ( El baró Bagge ). No n’hi ha cap que sigui prescindible en una bona biblioteca.

stats