Núria Güell, antiambaixadora i flagell del poder polític i econòmic

L’artista ha assajat noves estratègies a països com Cuba

La presència de Núria Güell (Vidreres, 1981) en aquest dossier és paradoxal: com que amb les seves obres posa el dit a l’ull del poder polític i econòmic és probable que se senti poc còmoda amb el fet que se la consideri ambaixadora d’una cultura o que la vinculin massa a un aparell institucional: precisament en un dels seus últims treballs va començar els tràmits per convertir-se en apàtrida. En el projecte posterior, titulat Rambo i realitzat el 2016 als Estats Units, va convidar un veterà de la guerra de l’Iraq a fer tallers en escoles de Nova York. L’objectiu era, com diu ella mateixa en la presentació del projecte, “repensar el concepte de pàtria” i per extensió qüestionar el “patriotisme i el nacionalisme”.

La primera exposició de Núria Güell va ser com a escultora a la Sala d’Art Jove, però en aquell moment va decidir que no volia produir objectes sinó intervenir en el que és públic. Les residències de treball i tallers internacionals que ha fet en els últims deu anys en països com Cuba, Itàlia, Suècia, Àustria, Costa Rica, Beirut i Irlanda, li han permès assajar noves estratègies crítiques, sovint amb la col·laboració d’agents locals, que acostumen a ser activistes i persones que han quedat al marge del sistema. El 2014 va donar feina legal a quatre captaires romanesos a Suècia perquè recaptessin diners per a la cultura sueca al carrer, com si fossin voluntaris d’una ONG. Dos anys després, a Irlanda, va crear una assessoria fiscal internacional per donar suport a projectes locals que lluitessin “per restablir drets socials que han sigut suprimits per les polítiques de la troica ”. A Colòmbia Núria Güell ha portat a terme un dels seus projectes més punyents: La Feria de las Flores. Realitzat entre els anys 2015 i 2016, va consistir en una sèrie de visites guiades a una exposició de Fernando Botero, considerat l’artista colombià per excel·lència, al Museu d’Antioquia. Les visites les feien un grup de menors d’entre 12 i 17 anys que havien sigut explotades sexualment.

Malgrat totes aquestes obres, Núria Güell no ha hagut d’anar gaire lluny per topar amb la censura: l’Ajuntament de Figueres no va permetre que circulés el cotxe amb simbologia feixista que ella i l’artista Orta havien creat per al festival Ingràvid.