Paco de Lucía, un emblema de la renovació i la difusió del flamenc

MadridPaco de Lucía, guitarrista flamenc, premi Príncep d'Astúries de les Arts i emblema, juntament amb Camarón de la Isla, de la renovació i difusió mundial del flamenc, ha mort aquesta matinada de dimecres a Cancún (Mèxic) als 66 anys d'edat .

Al llarg de la seva trajectòria, Francisco Sánchez Gómez, de nom artístic Paco de Lucía, havia injectat al flamenc elements del jazz, la 'bossa nova', música clàssica i fins i tot ritmes de la música popular sud-americana.

Deixeble de Niño Ricardo i de Sabicas, i respectat per músics de jazz, rock i blues pel seu estil personal, va aconseguir, entre molts altres reconeixements, un Grammy al millor àlbum flamenc 2004, el Premi Nacional de Guitarra d'Art Flamenc, la medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts 1992, el Premi Pastora Pavón La Niña del Peine 2002 i l'honorífic dels Premis de la Música 2002.

Nascut el 21 de desembre del 1947 al poble gadità d'Algesires, als set anys va agafar per primera vegada una guitarra de la mà del seu pare i després del seu germà gran.

Per la seva mare, que era portuguesa, va ser conegut com 'Paco, el de Lucía', en identificar, igual que a Andalusia, el fill amb el nom de la mare, Lucía Gomes. Ell mateix ho va explicar en el mític programa d'entrevistes de Jesús Quintero a TVE, als anys 70.

Amb 12 anys va formar el duo Los Chiquitos d'Algesires amb el seu germà Pepe al cant, grup que va triomfar el 1961 a un concurs de Jerez i amb el qual va gravar el seu primer disc.

Contractat pel ballarí José Greco el 1960 com a tercer guitarrista de la Companyia del Ballet Clàssic Espanyol, va fer la seva primera gira pels Estats Units. Després va ser segona guitarra i va viatjar per mig món. En aquells dies va conèixer els guitarristes Sabicas i Mario Escudero, que el van animar a compondre la seva pròpia música.

Es va integrar amb 17 anys en un grup finançat pels representants alemanys Horst Lippmann i Fritz Rau per al seu espectacle Festival Flamenc Gitano, amb el qual va recórrer Europa i en el qual figuraven Camarón, El Lebrijano, El Farruco i Juan Moya.

Acompanyat sovint al cant pels seus germans Ramón de Algeciras i Pepe de Lucía, va editar els seus primers discos en solitari a mitjans dels 60: 'La fabulosa guitarra de Paco de Lucía' (1967) i 'Fantasía flamenca' (1969).

La seva consagració li va arribar als setanta, amb memorables actuacions al Palau de Barcelona 1970 i al Teatre Real i al Teatre Monumental de Madrid el 1975, i el seu primer enregistrament en viu, 'Paco en vivo desde el Teatro Real', primer LP d'or.

Va ser a Madrid on va sorgir la mítica parella Camarón-De Lucía, tan virtuosa i purista com renovadora del flamenc, i que es va traduir en més de deu discos d'estudi, com ara 'Al verte las flores lloran' (1969). D'aquella època, a principis dels anys 70, són treballs de De Lucía com 'El duende flamenco' (1972) i 'Fuente y caudal' (1973).

Va ser Premio Castillete de Oro del Festival de Las Minas, single d'or per la magnífica rumba 'Entre dos aguas' i LP d'Or per 'Fuente y Caudal'.

Va fundar el 1981 el seu Sexteto, amb Ramon de Algeciras (segona guitarra), Pepe de Lucía (cant i palmes), Jorge Pardo (saxo i flauta), Rubén Dantas (percussió) i Carles Benavent (baix), el que li va permetre crear el concepte actual de grup flamenc.

Va col·laborar en el disc 'Potro de rabia y miel', del seu gran amic Camarón, i la mort d'aquest, el 1992, el va portar a cancel·lar les seves actuacions per tot el món durant gairebé un any. Fins i tot va pensar a retirar-se, però va tornar un any després als escenaris amb una nova gira europea, en la qual va oferir quaranta recitals als Estats Units i va gravar 'Live in America'.

Entre els seus discos figuren 'Fantasía flamenca', 'Recital de guitarra', 'El duende flamenco de Paco de Lucía', 'Almoraima', 'Solo quiero caminar', 'Paco de Lucía en Moscú', 'Zyryab', 'Siroco' i 'Lucía'.

Després d'un silenci de cinc anys, el 2004 va editar 'Cositas buenas', qualificat per la crítica d'"obra mestra", el qual conté vuit temes inèdits, com un trio amb la guitarra de Tomatito i la veu recuperada de Camarón, i que li va proporcionar aquest any el Grammy llatí a millor àlbum flamenc.

Un any abans havia publicat el seu primer recopilatori, 'Paco de Lucía por descubrir', amb els seus treballs del 1964 al 1998.

El 2011 va posar la guitarra en un disc de flamenc tradicional del músic Miguel Poveda. Aquest mateix any el cantant va participar en un àlbum de boleros de Rubén Blandes amb l'agrupació musical costa-riquenya Editus.

Era fill predilecte de la província de Cadis (1997) i d'Algesires (1998) i doctor honoris causa pel Berklee College of Boston (EUA, 2010) .

El guitarrista estava establert a Toledo i passava temporades a Cancún (Mèxic), on practicava la pesca submarina.

Fruit del seu primer matrimoni el 1977 amb Casilda Varela a Amsterdam (Països Baixos), va tenir tres fills: Casilda, Lucía i Francisco.