Història

El País Valencià rescata la memòria de les reines “oblidades”

La Generalitat Valenciana recupera el llegat de les monarques de la Corona d’Aragó

“Totes elles regiren l’antic Regne de València entre 1238 i 1516. Però la història les va oblidar. Després de molts segles a l’ombra dels seus marits, ha arribat l’hora de visibilitzar-les”. Aquesta breu reflexió és la que encapçala l’exposició Les nostre reines. Les oblidades monarques medievals del Regne de València, una mostra que pretén rescatar la figura d’unes sobiranes a les quals es va intentar reduir a la funció de donar a llum un successor i esdevenir una moneda de canvi en l’estratègia expansiva de cada dinastia.

L’exposició està formada per divuit il·lustracions de gran format que des de l'1 d’octubre passat engalanen la façana del Palau de la Generalitat Valenciana. Amb elles, el Consell, que aquest dimecres celebra la diada del Nou d’Octubre, desitja reivindicar el llegat d’unes monarques, les de la Corona d’Aragó, que, a diferència del que passava a Castella o Anglaterra, on les dones sí que podien esdevenir sobiranes “de ple dret”, havien de resignar-se al pes d’una tradició que les relegava al paper de reines consorts.

El coordinador de la mostra és el professor de la Universitat Jaume I de Castelló Vicent Baydal, que també ha elaborat un llibre que recull una breu biografia de cadascuna de les divuit reines. L’historiador valencià explica que l’exposició s’ha restringit a les monarques de l’Edat Mitjana perquè “són les més pròximes a Jaume I [referent de la festivitat del Nou d’Octubre]”, i perquè són les sobiranes que van governar abans de la unió de les corones castellana i aragonesa, quan la cort es va traslladar al centre peninsular.

Les il·lustracions han estat elaborades per l’artista Jorge Lawerta, que ha intentat que els retrats compaginessin “l’encant i l’atractiu” del llenguatge visual contemporani amb la “solemnitat i sobrietat” intrínseca a unes sobiranes medievals. “No ha sigut fàcil, perquè la informació que es conserva és mínima. Només teníem alguns escrits, il·lustracions en llibres i fotografies dels sarcòfags”, reconeix Lawerta.

Un dels episodis que millor exemplifiquen la discriminació patida per les monarques és el viscut per la princesa Constança d’Aragó, que va veure com l’intent del seu pare, el rei Pere el Cerimoniós, de nomenar-la hereva del tron va provocar una revolta a València l’any 1347. Es mantenia així la tradició imposada des del regnat de Ramon Berenguer IV (1137-1162), que va instaurar el costum que els sobirans incloguessin en el seu testament el vet al regnat femení.

Malgrat el rebuig i la discriminació d’una societat “misògina”, segons afirma Vicent Baydal, les monarques de la Corona d’Aragó van exercir com “a altes conselleres i assumiren importants tasques de govern”. “Malauradament, el seu llegat ha quedat sepultat per una visió androcèntrica de la història”, lamenta el professor de la Jaume I.

Per restituir la seva memòria, la direcció general de Promoció Institucional de la Generalitat Valenciana ha enviat a tots els ajuntaments i centres educatius un recull de la mostra i de les obres elaborades per Baydal i Lawerta. “Volem aconseguir que els noms de Blanca d'Anjou, Elionor de Sicília o Elisenda de Montcada ens siguen tan familiars com els de Pere el Cerimoniós, Alfons el Magnànim o Martí l'Humà”, ha emfatitzat Fernanda Escribano, cap d’aquest departament.

Més continguts de