Cinema: Oscars 2020

'Parásitos': les claus del fenomen que pot canviar la història dels Oscars

El film coreà vol trencar el sostre de vidre per a les pel·lícules de parla no anglesa

Dels més de 500 nominats a l’Oscar a la millor pel·lícula en les 92 edicions dels premis, només dotze eren de parla no anglesa. I no cal dir que, fins ara, cap film rodat en una llengua diferent de l'anglès ha guanyat l’Oscar a la millor pel·lícula: ni La gran il·lusió de Jean Renoir –la primera a trencar el monocultiu anglòfon el 1938–, ni l'espectacular Tigre i drac –que l'any 2000 va aconseguir deu nominacions– ni Roma, la gran aposta de Netflix de l'any passat. Té la seva lògica: tot i estar oberts a pel·lícules qualsevol cinematografia –l'únic requisit és l'estrena als Estats Units– els Oscars són uns premis d'un xovinisme recalcitrant, dissenyats per celebrar la indústria cinematogràfica nord-americana.

Vols anar al cinema gratis? Fes la porra dels Oscars de l'ARA

Però aquest sostre de vidre es podria trencar el 9 de febrer gràcies a la coreana Parásitos, que molts analistes assenyalen com una de les grans favorites d'aquesta edició, superada només per 1917. Amb sis nominacions, la pel·lícula de Bong Joon-ho s'ha convertit en un dels fenòmens cinematogràfics de l'any a còpia de trencar rècords –ja és la sisena pel·lícula de parla no anglesa més taquillera als Estats Units– i de guanyar premis que mai havia rebut una pel·lícula estrangera, com el del sindicat d'actors per al repartiment d'una pel·lícula. I els actors són, precisament, el gremi amb més representació dins l'Acadèmia de Hollywood. 

Què té aquesta comèdia negra sobre una família pobra que s'infiltra en la vida quotidiana d'una família rica per guanyar premis prestigiosos a cabassos –des de la Palma d’Or fins als de la majoria d'associacions de crítics dels Estats Units– i per agradar tant a la cinefília més exigent com a l’espectador comú? Per al seu distribuïdor espanyol, José Tito, la clau de la popularitat de Parásitos no és la seva innegable qualitat artística, sinó que la pel·lícula és "extraordinàriament divertida". I això, afegeix, l’espectador no s’ho espera quan va a veure una pel·lícula d'autor que ve de Canes. " Parásitos enllaça amb l’humor del neorealisme i de Berlanga, que parla molt bé de cert tipus de misèries de l'ésser humà. I aquesta sensibilitat connecta molt bé amb el públic", diu Tito. Les xifres avalen les seves paraules: a IMDB Parásitos ja és la pel·lícula amb millor puntuació del 2019 i la 26a de la història.

Més de 400.000 espectadors a Espanya

A Espanya, la pel·lícula porta recaptats 2,47 milions d’euros i ja supera els 400.000 espectadors. Són xifres extraordinàries per a una distribuïdora petita amb un catàleg exquisit de cinema d’autor com La Aventura, amb seu a Barcelona i codirigida per Tito i Ferran Herranz, que en sis anys de vida encara no havia estrenat un títol que superés els 60.000 espectadors. Però el millor de tot és que són dades provisionals, ja que després de catorze setmanes en cartell la pel·lícula no perd pistonada i està fent xifres de taquilla similars a les de la primera setmana. "En part és per l'efecte de les nominacions, però sobretot pel boca-orella, que és espectacular", diu Tito.

‘Parásitos’, el miracle del cinema coreà que ha conquerit el món

La Aventura va adquirir els drets de Parásitos fa un any a la Berlinale. "La vam comprar sense haver-la vist, només a partir del guió, que era fantàstic –diu–. Però és el primer cop que ho hem fet. No sabíem ni si aniria a Canes, però confiàvem en la qualitat de Bong Joon-ho com a director". S'esperaven fer una taquilla modesta i una estrena limitada a versió original, però la Palma d’Or els va empènyer a doblar i estrenar amb 60 còpies. Ara no s'atreveixen a posar límit a la taquilla que pot aconseguir el film si acaba triomfant als Oscars. "Té possibilitats –diu–. És la segona favorita teòrica però és la primera favorita de moltíssima gent. I hi ha un cert morbo per veure-la guanyar, perquè seria la primera vegada que una pel·lícula guanya l'Oscar a millor film estranger i a millor pel·lícula. Segurament hi té a veure la influència dels centenars de membres estrangers que s’han incorporat a l’Acadèmia els últims anys, gent amb una visió més diversa del cinema i lluny de la maquinària de màrqueting de Hollywood".