París celebra durant tres dies els 130 anys de la Torre Eiffel

BarcelonaFa 130 anys que la Torre Eiffel de París va obrir les seves portes en el marc de l'Exposició Universal de 1889, que commemorava el centenari de la Revolució Francesa. Un concert gratuït de Jeanne Added va donar dimecres el tret de sortida a tres dies de celebracions, amb diversos passis al dia de xous de llum i color que apleguen tant parisencs com turistes en un espectacle que fa oblidar l'horror de l'incendi de Nôtre-Dame. La ciutat s'ha bolcat en la celebració d'aquest aniversari sense voler recordar gaire la polèmica que va causar aquesta ingent construcció de ferro de 324 metres d'altura quan la van plantificar al davant del Trocadero. Les cròniques d'aquell tombant de segle es fan ressò de la controvèrsia que va provocar una torre que enlletgia l'horitzó de la ciutat, tal com opinava una gran majoria de parisencs. La torre era efímera i s'havia d'enderrocar, com a molt tard, el 1900, però va sobreviure gràcies a l'exèrcit francès. Van adonar-se dels beneficis que suposava tenir una talaia tan alta al bell mig de la ciutat, un lloc ideal per instal·lar-hi antenes i equips de ràdio. Després, ja coneixem la història: es va convertir en tot un símbol nacional.

Potser no es coneix tant que el mateix Gustave Eiffel (1832-1923) va proposar la construcció de la torre al consistori barceloní, que aleshores preparava l'Exposició Universal del 1888. El polític monàrquic i liberal Francesc de Paula Rius i Taulet (1833-1889) n'era l'alcalde i un dels principals promotors de l'Exposició, així com de totes les reformes urbanístiques que se'n van derivar. Rius i Taulet i el seu equip van considerar que la torre no encaixava en la ciutat i que era massa cara. Finalment, al seu lloc s'hi va construir l'Arc de Triomf, de Josep Vilaseca i Casanovas, al capdamunt de l'actual passeig Lluís Companys. Els historiadors apunten que Eiffel també havia presentat el projecte a diverses ciutats sense èxit.

Des de la primera Exposició Universal, celebrada a Londres el 1851, els governs s'esforçaven per mostrar el seu poder econòmic i industrial creant construccions ambicioses i punteres. Un dels projectes que es van idear aleshores va ser The Centennial Tower, d'uns 300 metres, imaginat per a l'Exposició Universal del 1876 a Philadelphia, als Estats Units. No és d'estranyar, doncs, que arquitectes i enginyers treballessin a llarg termini per crear la torre més alta construïda fins aleshores, i és en aquest context que s'ha d'entendre la construcció de la Torre Eiffel. El 1884 Eiffel es va posar a treballar en el seu projecte de torre al costat de dos enginyers, Maurice Koechlin i Émile Nouguier, sense tenir tancat on i com es podria construir, però amb la vista posada en alguna de les exposicions universals en perspectiva.

D'altra banda, el periodista i assagista Lluís Permanyer posa en dubte que Eiffel arribés a presentar el seu projecte a Barcelona. En el seu article "Eiffel jamás ofreció su torre a Barcelona" assenyala que l'arquitecte ja l'havia proposada el 30 de març de 1885 a la Societat d’Enginyers Civils de França, mentre que Barcelona va signar convertir-se en seu de l'Exposició Universal el 10 de juny del mateix any i, per tant, per una qüestió de dates, la història no encaixaria. En canvi, sí que parla del rebuig a dos projectes de torre: un de signat per l’enginyer francès J. Lapierre i un altre de l’arquitecte català Pere Falqués. Cal recordar, però, que Eiffel ja havia treballat a Catalunya, i havia ideat el cèlebre Pont de Ferro de Girona uns anys abans, el 1876. L'origen 'català' de la Torre Eiffel també omple pàgines d'articles a França, la majoria enfocats des del cofoisme d'haver acceptat finalment el que en aquella època era vist com un "monstre de ferro". Llegenda o història, la connexió entre el monument francès i la capital catalana també té un altre episodi, en aquest cas trist: el 18 d'agost del 2017 va apagar tots els seus llums en homenatge a les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils.