La Pedrera dedicarà una antològica a Ponç

La gran mostra obrirà les portes el 2017 i servirà per reivindicar un artista únic i les seves influències

Una de les espines clavades en la història de l’art català de postguerra és la posada en valor de la figura de Joan Ponç (Barcelona, 1928 - Sant Pau de Vença, 1984), un dels fundadors de la revista Dau al Set i un dels grans noms de l’art català del segle XX. L’última exposició que se li va dedicar, comissariada per Arnau Puig, filòsof i també membre de Dau al Set, i organitzada per la Fundació La Caixa, es remunta al 2002. L’Associació Joan Ponç va néixer cinc anys després per reivindicar el llegat de l’artista, i el 2017 assolirà una de les seves grans fites: l’organització d’una nova retrospectiva de Ponç que es podrà veure a la Pedrera. Fonts de la Fundació Catalunya - la Pedrera afirmen que el projecte està sobre la taula i pendent que l’aprovi el patronat. L’organització d’aquesta gran mostra també és a les línies programàtiques del Macba, però no se’n va arribar a concretar la data.

El president de l’Associació Joan Ponç, Jordi Carulla Ruiz, explica que l’objectiu de l’exposició no serà només tornar a mostrar obra seva al gran públic, sinó també analitzar les influències que Ponç va rebre d’artistes com Joan Brossa, J.V. Foix i Joan Miró. “Ponç només es pot entendre des de la postmodernitat, que accepta les contribucions i aportacions individuals independentment del segell i de les etiquetes dels corrents i de l’ortodòxia de la modernitat”, diu la historiadora de l’art, crítica i comissària Pilar Parcerisas, que va conèixer Ponç a París el 1980. “Catalunya va incorporar Dau al Set a nivell col·lectiu com la primera avantguarda, com el primer signe de llum dins la foscor del franquisme. Però la interpretació que se n’ha de fer avui ha d’estar regida per un altre punt de vista, no el que hem anat fent servir fins ara. Quan Foix i Cirici deien que Ponç no s’assembla a ningú, i era cert, llavors ¿per què es posa l’obra de Ponç dins el calaix de la modernitat?”, es pregunta la historiadora. I afegeix: “En aquest país tenim individus creadors i alguns d’ells tenen la sort de connectar amb corrents internacionals que són de grup. Tàpies ho va fer i ho va fer molt bé, però això no vol dir que s’hagi de menystenir l’aportació de Joan Ponç com a artista individual i la seva manera d’entendre el món, l’inconscient i les seves pròpies llums i ombres”, subratlla l’experta sobre la vigència de l’obra de Ponç.

El desig de l’Associació és, a més, que la mostra coincideixi amb la publicació de la correspondència de l’artista. Les cartes aportaran llum a l’etapa brasilera de Ponç i, també, a la creació i la dissolució de Dau al Set. L’edició d’aquest volum anirà a cura de Pilar Parcerisas, que s’ha fet càrrec de l’edició d’una publicació cabdal sobre l’artista, publicada per l’entitat fa poques setmanes: Ponç abans de Ponç. Lectures crítiques de l’obra de Joan Ponç. Es tracta d’un recull exhaustiu -té 820 pàgines- de textos sobre l’artista datats entre el 1946 i l’any passat d’autors i artistes com J.V. Foix, Sebastià Gasch, Alexandre Cirici Pellicer, Joan Perucho, Arnau Puig, Jean Cocteau, Joan Brossa, Eugeni d’Ors, Rafael Santos Torroella, Juan Eduardo Cirlot, José Corredor Matheos, Joan Fuster, Sempronio, Baltasar Porcel i Joaquín Soler Serrano, Rafael Argullol i Antoni Marí, a més de la mateixa editora.

L’altra gran notícia recent al voltant de Joan Ponç es va produir fa un mes. Mar Corominas, la vídua de l’artista, que va compartir amb ell els últims 15 anys de vida, va fer pública la seva intenció de col·laborar amb l’Associació Joan Ponç per organitzar una gran exposició. Les relacions entre la vídua i l’entitat no han sigut fàcils. L’Associació està vinculada al fill de l’artista, que va impugnar el seu testament, on llegava tota l’obra a Corominas. A més de la voluntat de sumar esforços amb l’altra branca de la família de Ponç, Corominas va anunciar que té escrites unes memòries sobre la seva vida amb l’artista, titulades Sin olvido, per les quals algunes editorials ja s’han interessat. A més, Corominas va ser la impulsora, a mitjans dels anys 90, d’una monografia sobre l’artista, amb més de 600 obres, escrita per Robert S. Lubar, expert nord-americà en Miró, i publicada per Polígrafa. “Serà fantàstic que Mar Corominas també pugui ser al projecte de la Pedrera perquè millorarà el resultat”, afirma Carulla Ruiz. “L’essencial és l’obra del Joan -havia dit Corominas-. Més que una exposició molt gran, ha de ser molt selecta, amb totes les èpoques de la seva obra, i que tothom la vegi”.

Més continguts de