Pintar amb films, rodar amb gravats

‘Collage de tires de pel·lícula’

Fer quadres amb cel·luloide

Al cinema primerenc els fotogrames es pintaven un a un i als anys 70, com es pot veure en aquest Collage de tires de pel·lícula, de Paul Sharits, la cinta cinematogràfica es va convertir en un material per pintar. Aquesta peça també recorda com el cinema digital i internet fa caure en l’oblit el cel·luloide.

‘Homenatge a la dansa’

El diàleg de Léger amb Chaplin

La relació de Léger amb Charlot va ser complexa: el 1920 va crear un ninot amb el seu rostre que va fer servir per als crèdits de la pel·lícula Ballet mecànic. Els uneix l’afany d’aconseguir a les seves obres un dinamisme que beu del cubisme i que reflecteix la vida vibrant de les primeres dècades del segle XX.

‘Estudi de moviment a l’aire’

El moviment entra a la fotografia

La introducció del moviment a les imatges al llarg del segle XIX va captivar els tècnics més diversos. L’enginyer i fisiòleg Étienne-Jules Marey va fer la sèrie Fotografies de fum per a l’estudi dels moviments de l’aire entre el 1899 i el 1902, i més endavant les seves troballes van seduir els surrealistes i els pintors abstractes.

‘Rotorelleus núm. 1. Corol·les’

El cinema “anèmic” de Duchamp

Les avantguardes -el cubisme, el surrealisme i el constructivisme- també van penetrar en el camp del cinema. En clau més abstracta, Marcel Duchamp també va experimentar amb la imatge en moviment i el 1925 va realitzar el curtmetratge Cinema anèmic, protagonitzat per rotorelleus com aquest.