Els Pirates rescaten el cant a la llibertat de ‘Brundibár’

BarcelonaAls membres d’Els Pirates Teatre, la música de Brundibár els evoca la banda sonora del seu naixement. La companyia es va crear el 2001, tot i que s’havia començat a gestar uns anys abans amb la participació d’alguns dels intèrprets, aleshores nens d’entre 10 i 12 anys, en aquesta òpera infantil del compositor Hans Krása i el llibretista Adolf Hoffmeister, tots dos nascuts a Praga el 1899 i el 1902, respectivament. Aquella proposta escènica era una iniciativa del director David Albet, que el 1998 va voler recuperar Brundibár i traslladar-la als escenaris catalans com una proposta protagonitzada pel públic a qui va dirigida.

A través del programa Òpera a Secundària del Gran Teatre del Liceu, Albet va reunir alumnes de diversos centres públics de Barcelona que es van convertir en les veus de Brundibár. Actuar-hi, a més, va suposar per a alguns d’ells la porta d’entrada a l’univers del teatre. “Vam descobrir la nostra vocació escènica a través d’aquesta òpera”, explica el membre d’Els Pirates Adrià Aubert, que va formar part del repartiment del 1998. Vint anys després d’aquella experiència, la companyia es retroba amb Brundibár amb la intenció de repetir la iniciativa i donar la benvinguda a nous joves al món interpretatiu. En aquesta ocasió, les integrants de la coral SOM-Night d’Esplugues de Llobregat -d’entre 11 i 18 anys- representaran les 10 solistes de l’òpera, que es va estrenar al juliol al festival Grec i que es pot tornar a veure avui en una única funció al Teatre Lliure. Els Pirates Teatre s’han encarregat de bastir l’espectacle, que torna a comptar amb Albet a la direcció artística, Aubert n’assumeix la direcció escènica i Francesc Prat s’encarrega de la direcció musical. “Volem repetir l’experiència i explicar-los l’obra des del nostre referent amb la voluntat d’impulsar una mena de relleu”, indica Aubet. Per bastir el muntatge, Els Pirates ha aplegat, juntament amb Comusitària, prop de 200 intèrprets de diversos instituts barcelonins que formaran el cor general de l’obra, dirigit per Paula Giberga. La part orquestral de l’espectacle recau en el Grup Instrumental BCN 216.

Una eina de memòria històrica

Més enllà d’acompanyar-los en aquesta experiència d’iniciació escènica, la història de Brundibár actua com un cant a la llibertat i com una eina de memòria històrica. Escrita el 1943, l’òpera és, en paraules d’Aubert, “una història senzilla i naïf que comença de manera trista i acaba bé gràcies a la música”. L’argument gira al voltant de dos germans que necessiten llet per curar la seva mare malalta, però els veïns es neguen a ajudar-los a aconseguir-la. Davant d’aquesta situació, els nois s’organitzen amb la resta de nens del poble i l’ajuda d’uns animals fantàstics i lluiten per vèncer així el líder que té sotmesos tots els ciutadans i que s’anomena Brundibár (que significa borinot en txec). Ara bé, rere aquest relat de superació n’hi ha un altre, perquè el muntatge es va representar 55 vegades al camp de concentració de Terezín, entre el 1942 i el 1944, després que el compositor de Brundibár hi fos deportat. Allà, va reescriure-la i adaptar-la als instruments disponibles. Nens i nenes del camp es van convertir en intèrprets de l’òpera i es van fer seves les paraules de l’espectacle, que parla de l’opressió de manera crítica però sota una aparença naïf. De fet, el personatge de Brundibár -que al Lliure encarna Llorenç González, l’únic actor adult del repartiment- va servir d’inspiració per al film El gran dictador de Charles Chaplin.

“És important no treure l’òpera del context en què es va representar. Conèixer-lo és bàsic per interpretar-la”, assenyala Aubert, que explica que els actors i cantants han treballat a classe els fets històrics per entendre les implicacions i els significats de l’espectacle. Per a David Albet, representar ara Brundibár implica també “recordar els fets a través d’una història infantil que els dota d’una altra càrrega”, sobretot tenint en compte que “cada vegada queden menys testimonis de l’Holocaust”.