Fotografia

Pits i genitals nus contra la censura

Dues exposicions de fotografies denuncien la repressió dels cossos despullats a les xarxes socials

Élise Moreau, Sara Pierallini, Elisa Keisanen i Cristina Morales amb algunes imatges de l’exposició a La Caldera / PERE TORDERA

La primera vegada que Sara Pierallini va topar amb els límits de la seva llibertat a Instagram va ser amb una il·lustració d’una vagina. La imatge, que mostrava les diferents parts d’aquest òrgan, va incomodar alguns companys amb qui compartia un grup d’activisme polític, que li van demanar que la despubliqués. “Em van dir que era lletja, que l’havia de treure”, explica Pierallini, que és doctoranda en ciutadania i drets humans a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Després d’uns dies de confusió i de reflexió, Pierallini va decidir contraatacar “a la censura social” amb la creació d’una acció artística que plasmés “tota la repressió al voltant de les imatges genitoanals”. La investigadora va aliar-se amb Iniciativa Sexual Femenina –el col·lectiu de dansa contemporània format per Elisa Keisanen, Cristina Morales i Élise Moreau–, que de seguida van pujar al carro de la proposta. “Teníem ganes de donar forma a aquesta ràbia i de convertir-la en un acte de llibertat”, afirma Morales.

Per denunciar la incomoditat que generen les imatges dels genitals tant masculins com femenins, les quatre artistes van organitzar una sessió de fotos “genitoanals i pectojuganeres” oberta a tothom. Aquesta primera acció, a la qual va assistir una trentena de persones, va servir per confrontar els participants “amb els seus prejudicis davant els propis genitals”, diu Pierallini. La segona part de la iniciativa serà una exposició de les fotografies, titulada Sexe lliure o llibertat del desig?, que es podrà veure a partir del 15 de març a La Caldera. “Busquem que tant el procés de creació com el resultat final ens ajudin a empoderar els nostres cossos –assenyala Pierallini–. Si les fotografies generen ràbia estarà bé, i si generen felicitat també. Tots els sentiments ens valen, perquè al final això és un acte polític”.

Denunciar l'opressió d'Instagram

Exposar les imatges artístiques de cossos nus que Instagram ha censurat és també una forma de denunciar la repressió a les xarxes socials. I, precisament, fins al 15 de març l’ Espai Jove Casa Sagnier acull la mostra El arte oprimido es “femenino”, amb un centenar de fotografies que Instagram ha eliminat perquè les considera contingut inapropiat. La mostra està comissariada per l’artista Mela Putosuda, que utilitza aquest pseudònim per ocultar la seva veritable identitat, i comparteix amb l’exposició d’Iniciativa Sexual Femenina l’esperit de visibilitzar la repressió social al voltant dels cossos nus. “Hem creat un espai segur amb totes aquelles imatges que Instagram no ens deixa ensenyar”, explica la comissària, que ha aplegat obres d’il·lustradores, pintores, fotògrafes i models que utilitzen la xarxa social per fer difusió de les seves creacions.

Entre les artistes participants hi ha Bruna Avellaneda, Andrea Keynox, Mireia Stones i Olatz Vázquez. Reunir les seves obres censurades a Instagram és, segons Mela Putosuda, una manera de carregar contra la política de les xarxes socials a l’hora d’eliminar imatges. “Es poden publicar fotografies on es veuen mugrons de cossos masculins, però en canvi censuren els mugrons femenins. La imatge d’una dona lactant s’accepta si només se li veu un pit, però si se li veuen els dos, també es veta. Tot són opressions claríssimes al cos de la dona”, critica la comissària, que assegura que ha intentat contactar amb Instagram però que ha estat “impossible parlar-hi”.

Al·lèrgia als pits i als genitals

Rere les dues exposicions hi ha la necessitat de reflexionar sobre la falsa idea de llibertat que impera en segons quins contextos contemporanis. “S’han normalitzat les platges nudistes i els cossos nus a les revistes, però ¿de debò som lliures de desitjar?”, es pregunta Pierallini, que recorda que “els cossos femenins estan sexualitzats per inspirar el desig heterosexual masculí” i això fa que “tot el que tingui a veure amb els pits i els genitals femenins no es pugui desvincular de la sexualitat”.

Els pits, l’última frontera de la censura

En aquest sentit, Iniciativa Sexual Femenina carrega també contra les reaccions d’algunes persones davant les seves creacions. En una funció de l’espectacle Catalina (que es representarà del 19 al 21 de març dins la Quinzena Metropolitana de Dansa), Moreau recorda com “algunes persones van marxar de la sala perquè en un moment hi havia molta proximitat entre una boca i una vagina”, però sense que el contingut fos sexual. “En la dansa hi ha molta al·lèrgia als pits femenins i als genitals, però quan balles ho fas amb tot el cos, no pots obviar aquestes parts”, afegeix Morales.

A les xarxes socials la contradicció es fa evident amb situacions com, per exemple, “que els mugrons masculins no se censurin” i, en canvi, sí que es faci “amb les dones i els nens”, diu Mela Putosuda. “S’envia el missatge que les dones i les criatures són éssers sexualitzats però que els homes no, quan la imatge d’una persona vestida pot ser més sexual que no pas la d’una dona sense roba –lamenta la comissària–. Se’ns està sexualitzant per tot arreu, i això influeix en la mirada social sobre la dona”.

Aquesta censura més visible i massiva a les xarxes socials impacta també en la gent que intenta ser-ne aliena. Per a les membres d’Iniciativa Sexual Femenina “Instagram no existeix”, diuen, però en canvi són conscients que la xarxa social “no només invisibilitza altres censures clàssiques sinó que les potencia, perquè no estan al focus del debat i s’interioritzen sense filtres”, assegura Morales. La millor arma per trencar amb totes aquestes assumpcions és, segons les artistes, confrontar-se un mateix amb les imatges que exposen. Perquè situar-se davant dels cossos nus i els primers plans de genitals, joguines sexuals i pits, diuen, és “la millor manera de prendre consciència de les pròpies barreres, autocensures i incomoditats”.