BarcelonaShakespeare ha sigut, per a Projecte Ingenu, el professor simpàtic i pacient que els ha ajudat a fer-se grans. La companyia va fer els primers passos el 2014 amb un Hamlet a la Sala Atrium i, dos anys després, va instal·lar-se a La Seca Espai Brossa dues temporades amb Romeu i Julieta. Per tancar -si més no durant un temps- la seva relació amb el Bard, Projecte Ingenu s’ha apropiat ara de La tempesta i l’ha vestit de la poètica pròpia de la companyia. D’aquesta experiència n’ha sortit un Shakespeare sense paraules en què tot s’expressa a través dels gestos, la música, el cant i els moviments. L’espectacle, batejat amb el nom de Vaig ser Pròsper o recordant la tempesta i capitanejat per Marc Chornet, s’estrenarà divendres a La Seca Espai Brossa.
“És un salt important en el nostre llenguatge i en la relació amb el públic. Oblidem les paraules per escarbar en la història d’una manera molt més profunda”, afirma Chornet. Partint de la idea que el públic actua de voyeur d’una experiència íntima, l’escenògrafa Laura Clos ha transformat La Seca en la casa de Pròsper, un home gran que interpreta el coreògraf Víctor Rodrigo i que se sotmet a un combat entre ell i la seva memòria. “En una ment humana que s’està esvaint, quina forma tenen els records?”, es pregunta Chornet. L’espectacle hi dona resposta construint un univers que cavalca entre la ficció i la realitat i que beu del passat del protagonista. Toni Guillemat, Cristina López, Neus Pàmies, Martí Salvat, Roser Tàpias i Xavier Torra encarnen els personatges que apareixen als records de Pròsper i, a través dels moviments i la il·luminació, creen un univers oníric carregat de poesia visual. Tot i això, els intèrprets deixen clar que ells no ballen, sinó que componen físicament l’espai per crear “una partitura a partir del cant i el teatre de gest”.
El muntatge està farcit de referències estètiques a artistes com Jan Lauwers, Christoph Marthaler i Heiner Goebbels i és, segons Chornet, “molt més abstracte que els anteriors”. Això no implica, però, que el públic necessiti conèixer La tempesta per poder-lo entendre. “L’obra funciona a través de la seva pròpia lògica -assegura el director-. Ara bé, tampoc hem renunciat a jugar, a través de gags i jocs estètics, amb els espectadors que hagin llegit el text de Shakespeare”.
