Casa SongLines d'Eivissa: racionalisme dins una pineda

EivissaIntegrar una casa en el seu entorn també pot ser allunyar-se de la tipologia tradicional del territori que habita. De fet, res o gairebé res en la configuració de SongLines ens retorna la imatge de la casa eivissenca típica, blanca o de color terra, arrodonida, sinuosa, de factura irregular i d’arquitectura més intuïtiva que no racional. Però no per això SongLines trenca amb el paisatge que l’envolta. Contràriament, és una casa que s’hi adapta, s’hi assenta còmoda i gairebé es confon -podríem dir que es fon- amb la pineda i el terreny que l’acull.

Línies rectes, espais diàfans, plànols abstractes, transparència, simplicitat i textures de gran materialitat. Són alguns dels elements essencials que van fer servir per a la concepció de SongLines, l’any 2015, els integrants de Mixis Arquitectos, un gabinet fundat a Eivissa només cinc anys abans, en plena crisi de la construcció, per dos joves arquitectes: David Calvo, eivissenc d’adopció format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV), i Luis Quesada, que va estudiar a Sevilla i a Granada. Només nou anys després de la fundació de Mixis, Calvo i Quesada dirigeixen un equip de cinc arquitectes més i ja obren nou despatx a Barcelona. Els directors de Mixis admeten que SongLines és el projecte que els va donar reconeixement quan gairebé eren als seus inicis.

“SongLines és un homenatge humil al moviment arquitectònic modern i racionalista, i a l’arquitectura que més ens agrada”, confessa Luis Quesada. I quan s’és a la casa, no es pot evitar pensar en Mies van der Rohe, en la casa Sert, en els postulats del GATEPAC o de la secció catalana GATCPAC i també en els habitatges més emblemàtics del barceloní Antoni Bonet. Aquesta és l’arquitectura que agrada a l’equip de Mixis, que a SongLines, com a la majoria dels seus projectes, tot i les diferències entre els uns i els altres posen l’accent en la funcionalitat heretada dels racionalistes, i que avui, gairebé un segle després, deixa sentir el seu ressò amb força a l’arquitectura contemporània arreu del món.

La casa SongLines, tot i estar construïda al municipi de Sant Josep de sa Talaia, al sud-oest de l’illa d’Eivissa, i ser part d’un terreny rústic forestal de més de quatre hectàrees, no té el mar ni el pot contemplar. Això sí, té una pineda de pendent suau, força densa, amb una clariana que es va aprofitar per construir-hi l’habitatge que, en superfície, ocupa 460 m( 2). El propietari de la casa, un promotor immobiliari britànic que és la 25a fortuna de Londres, adora el bosc de pins mediterranis, les seves ombres i també el joc de formes irregulars i les textures dels troncs. Així, amb una forta implicació del propietari, Mixis Arquitectos van concebre SongLines per al gaudi d’aquesta pineda dins i fora de la casa. I a la funcionalitat hi van afegir altres connotacions del racionalisme, ara adaptades a l’entorn d’aquest bosc.

Línies pures, volums geomètrics i espais amples i del tot diàfans contribueixen a establir una excel·lent relació amb la pineda que envolta aquesta casa, que els seus arquitectes no dubten en qualificar de tectònica. Els tres volums que la configuren s’adapten a la topografia del terreny, en tres nivells àmpliament connectats entre ells i ordenats per uns murs, alguns de ciment i d’altres de pedra grisenca pròpia del lloc, que serveixen per distribuir els diferents espais de la casa i del jardí, en projectar-se a l’exterior. Geometria a dins i a fora.

El vidre recorre totes les façanes, protegit per unes corredisses plegables d’acer patinable perforat que reprodueixen el dibuix del pinar. És una textura provocada que conviu amb les que aporten calidesa a tota la casa: el paviment de pedra italiana de peces immenses, la fusta de roure, les parets de formigó, les de pedra, les blanques i amb algunes peces de rajola vidriada que fan de capçalera del llit als dormitoris per als convidats. Tot per a una casa el luxe de la qual són els espais i la manera de sentir i de viure la natura dins l’habitatge.