Ripoll s’encomana a la música per obrir un nou capítol

RipollRipoll vol girar full. Després de la perplexitat, el dolor i la incomprensió provocats pels atemptats a Barcelona i Cambrils del 17 d’agost, ara el poble vol recuperar la calma i la normalitat. Durant dues setmanes només s’ha parlat dels joves amb qui tothom havia coincidit i de la bestiesa que van cometre, i l’allau de mitjans que durant dies van envair els carrers i places de la vila no ajudaven a mirar endavant. Però amb el concert d’ahir, els ripollesos van escenificar el tancament d’un capítol per començar a escriure’n un de nou.

Amb el títol Ripoll per la pau. Unim les veus al bressol de Catalunya, els organitzadors -l’associació Brivall i Tarré Management, amb la col·laboració de l’Ajuntament- van unir en un mateix escenari diferents veus que van cridar a favor de la pau i la convivència i en contra del terrorisme. “Benvinguts, passeu, passeu… de les tristors en farem fum... casa nostra és casa vostra si és que hi ha cases d’algú”. Les paraules de la coneguda cançó de Sisa van servir a la presentadora de l’acte, la periodista Mònica Terribas, per començar una trobada emotiva i commovedora que va reunir més de 1.500 persones de totes les edats a la plaça del Monestir. La meitat estaven assegudes a les cadires que es van col·locar davant de l’escenari, i la resta omplien tots els laterals de la plaça. Qualsevol racó era bo per seguir un concert amb regust de dol i tristesa, però amb la pau i la integració com a meta.

“M’agradaria que el nom de Ripoll se sentís arreu del món no només per aquests actes sinó pel que ha sigut sempre el poble, un exemple de convivència i solidaritat”, va confessar el tenor Jordi Galán, que al costat del pianista Joan Amils va interpretar la intensa Hallelujah, de Leonard Cohen.

Més d’una quinzena d’artistes de tot el país, com Marc Parrot, Gossos, Marina Rossell i el saxofonista Pep Poblet, van col·laborar de manera altruista en l’espectacle, en què tampoc hi van faltar músics i ballarins ripollesos com Eva Curtó, César, Un Sol Traç, Monik Bargalló i Ester Forment o els Randellaires. Una barreja d’actuacions que, a través de la música i la poesia, van permetre als assistents viatjar per tot el món, compartint missatges a favor de la pau, la convivència, la diversitat i la integració. “No volem fanatisme, no volem terrorisme, volem pau i convivència”, van proclamar el grup Inumazigh, format per músics de Vic d’origen marroquí. “La pau només es pot assumir si cada dia mirem de generar-la dins nostre”, va sentenciar la cantant Sílvia Comes, abans d’interpretar dos dels seus temes.

Missatges de vídeo

L’acte va combinar les actuacions musicals amb vídeos de diferents personalitats que, tot i no poder assistir al concert, van voler mostrar la seva solidaritat amb Ripoll. El músic Dani Macaco, l’actor Jordi Rebellón, l’actriu Mireia Ros, Jordi Sànchez, el grup Txarango i la periodista Pilar Rahola van participar-hi a través de missatges gravats que es van projectar a la pantalla gegant que es va instal·lar al costat de l’escenari.

“Ha passat a Ripoll, però podria haver passat en qualsevol altre lloc. I no només us ha passat a vosaltres, sinó a tot el país”, va assegurar el músic Marc Parrot, que al final va allargar la seva intervenció i va tocar tres temes: “Se m’ha fet molt curt”. Tot seguit, Marina Rossell, amb la seva característica energia, va animar els assistents amb el tema Mare de Déu del Món i amb Ma Liberté, de Georges Moustaki. “El d’avui serà un concert inoblidable”, va confessar abans de cantar a cappella el Virolai, acompanyada per gran part del públic.

I, malgrat el fred gèlid que feia ahir a Ripoll, ningú del públic es va moure de la cadira fins que va haver finalitzat l’acte, que va començar a les deu de la nit i es va allargar força més de dues hores. Els organitzadors havien calculat que acabaria a la mitjanit, però els parlaments i discursos de tots els participants van allargar amb escreix la planificació inicial.

Doble bressol

El saxo de Pep Poblet i un vídeo amb imatges dels carrers i places del poble van tancar un concert que, més que una actuació, era una reivindicació de la vida i la tolerància, i que, alhora, vol representar un punt i a part en la història de la població. Perquè, després del dolor i la desolació, Ripoll i els ripollesos volen mirar endavant i obrir una nova etapa. I tal com van deixar escrit uns veïns al llibre de condol, el principal desig que ahir compartien els assistents era que “aquest dolor, lluny de separar les persones, permeti unir pobles i esdevingui un pont per a la pau d’ara i la dels nostres fills”. Tota una declaració d’intencions perquè el bressol de Catalunya es converteixi a partir d’avui en el bressol de la integració, la cohesió social i la llibertat. I només d’ells dependrà convertir aquest desig en realitat.